Diuen que la joventut es porta a dins. Que l’esperit és el que compte. Però a vegades ens juga males passades i esclata.

Un relat d’en Romà Puigdollers per una nit d’estiu

 

L’Orgia

Al gimnàs he fet sessió extra d’abdominals, avui els lluiré. L’Albert m’ha convidat a una de les seves orgies. Em vesteixo amb uns calçotets boxer de color groc arrapats que em marquen un bon paquet, camisa a joc amb els calçotets, pantalons blancs ajustats de malucs i sandàlies.

A les vuit en punt soc a la seva finca, el porter consulta si la matrícula del meu cotxe és a la llista de convidats i m’indica a quin lloc de l’immens jardí he de deixar el Mercedes. Em rep l’amfitriona vestida amb una mini arran de bigoti i una brusa transparent i sense cordar, em fa un dolç petó als llavis.

Uns quants convidats ja han arribat, el bufet llueix els més exquisits canapès i diversos recipients amb aigua i gel amb ampolles de xampany (francès, of course). Entre canapè i canapè convidats i convidades ens anem grapejant per entrar en calor, es comencen a olorar els primers porros i a esnifar la primera coca. Quan la temperatura ja és alta, l’amfitrió sorteja les parelles que, en un petit escenari, es despullaran l’un a l’altre entre els aplaudiments de tothom.

En acabat, l’Albert ens recorda les normes: tot és permès, no podem rebutjar res ni ningú, sempre amb respecte i bona educació. S’abaixa la il·luminació al mínim i em disposo a acariciar i ser acariciat, a besar i ser besat, a llepar i ser llepat, a penetrar i ser penetrat.

Em desperta el timbre que anuncia l’esmorzar, veurem com li explico a sor Virtudes l’encartonament dels llençols. Em poso la dentadura i la perruca (no m’agrada sortir de l’habitació amb el cap pelat) i amb l’ajuda de les crosses me’n vaig cap al menjador. Els meus companys i companyes de la Residència El Setè Cel conten per enèsima vegada les seves xacres, mentre jo assenteixo preocupat pel sermó que espero de sor Virtudes.

 

Romà Puigdollers

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorUna festa decisiva per al llibre en català
Article següentLes Herees d’Olímpia: els Jocs Olímpics femenins