Diuen que la joventut es porta a dins. Que l’esperit és el que compte. Però a vegades ens juga males passades i esclata.

Un relat d’en Romà Puigdollers per una nit d’estiu

 

L’Orgia

Al gimnàs he fet sessió extra d’abdominals, avui els lluiré. L’Albert m’ha convidat a una de les seves orgies. Em vesteixo amb uns calçotets boxer de color groc arrapats que em marquen un bon paquet, camisa a joc amb els calçotets, pantalons blancs ajustats de malucs i sandàlies.

A les vuit en punt soc a la seva finca, el porter consulta si la matrícula del meu cotxe és a la llista de convidats i m’indica a quin lloc de l’immens jardí he de deixar el Mercedes. Em rep l’amfitriona vestida amb una mini arran de bigoti i una brusa transparent i sense cordar, em fa un dolç petó als llavis.

Uns quants convidats ja han arribat, el bufet llueix els més exquisits canapès i diversos recipients amb aigua i gel amb ampolles de xampany (francès, of course). Entre canapè i canapè convidats i convidades ens anem grapejant per entrar en calor, es comencen a olorar els primers porros i a esnifar la primera coca. Quan la temperatura ja és alta, l’amfitrió sorteja les parelles que, en un petit escenari, es despullaran l’un a l’altre entre els aplaudiments de tothom.

En acabat, l’Albert ens recorda les normes: tot és permès, no podem rebutjar res ni ningú, sempre amb respecte i bona educació. S’abaixa la il·luminació al mínim i em disposo a acariciar i ser acariciat, a besar i ser besat, a llepar i ser llepat, a penetrar i ser penetrat.

Em desperta el timbre que anuncia l’esmorzar, veurem com li explico a sor Virtudes l’encartonament dels llençols. Em poso la dentadura i la perruca (no m’agrada sortir de l’habitació amb el cap pelat) i amb l’ajuda de les crosses me’n vaig cap al menjador. Els meus companys i companyes de la Residència El Setè Cel conten per enèsima vegada les seves xacres, mentre jo assenteixo preocupat pel sermó que espero de sor Virtudes.

 

Romà Puigdollers