El 25 de setembre de 1962 al Vallès Occidental varen morir mes de 700 persones degut a unes pluges torrencials de 212 litres/m2 en un període de 3 hores, després de forces hores de pluges acumulades anteriors, el que volia dir que els terrenys ja eren ben xops quan va caure la tromba d’aigua.
Per les rieres del Vallès Occidental que normalment son seques, van baixar 1700m3/segon a Rubí i mes de 3000m3/segon a Cerdanyola, i perquè us feu una idea del que representen aquests valors, en un gran riu com és l’Ebre, a Tortosa, de forma habitual hi baixen una mitjana de 400m3/segon i comença a ser preocupant quan hi baixen 1500m2/segon.
El 22 d’octubre del 2019, una gota freda va caure a les muntanyes de Prades i va ser de 292,6litres/m2, i el riu Francolí va passar dels seus habituals 0,5m3/segon a 1230m3/segon, al municipi de l’Espluga de Francolí els danys materials van ser molt quantiosos i en aquest episodi 5 persones van perdre la vida.
I podria donar-vos altres dades espectaculars del temporal Gloria o d’altres que han afectat Catalunya o diversos municipis, però només us recordaré l’últim del dia 1 de setembre d’aquests any, on una forta tempesta de 77,2litres en 30 minuts deixava completament inundat el municipi d’Alcanar amb molts danys materials i sortosament cap persona morta.
Moltes vegades haureu sentit o llegit allò de “conviure amb el risc” o “fer-nos resilients” ja que “el risc zero no existeix”, que semblen frases mes per consolar-nos que per la seva possible efectivitat, doncs us he de dir que a dia d’avui, son les úniques solucions ràpides i econòmiques que tenim davant les emergències meteorològiques que es preveuen cada cop mes sovint.
Actualment les fortes tempestes locals son molt difícils de predir i amb poc marge de temps per donar una resposta prou acurada, i si li afegim que la capacitat hidrològica del nostre territori és petitíssima i no pot donar resposta a gotes fredes, la situació és transforma en un perill elevadíssim, i si a mes a mes afegim l’element de vulnerabilitat que representa l’urbanisme que s’ha practicat durant anys i panys, ens trobem davant unes situacions de risc extrem que els gestors d’emergències en diem “que supera la capacitat de gestió”.
Jo sempre els dic als meus alumnes ¿perquè us penseu que a gairebé tots els municipis hi ha un carrer que es diu “la Riera de…”, La Rambla” o “el Torrent de…”, i quan em miren amb cara de sorpresa els hi dic “doncs la sort és que la gent que viu en aquests llocs, com a mínim te un senyal del que pot passar un dia de tempesta i en el millor dels casos sabrà respondre per protegir-se”.
Fa molt anys, quan treballava a l’ajuntament de Mataró, vaig poder comprovar diverses vegades el comportament de la gent del Maresme davant les pluges intenses que la pròpia orografia del territori representa i que no permet previsions de moltes hores, i com abans de que caigués la primera gota de pluja, els veïns de les cases de La Riera o fins hi tot el propi edifici municipal, col·locaven les fustes al llindar de porta per evitar que l’aigua entrés dins les cases, i la policia tancava els passos de rieres i torrents secs per evitar que continuessin essent els camins habituals de gent o vehicles quan l’aigua comença a baixar.
Efectivament la gent que viu propera a un riu, sap que qualsevol dia aquest es pot desbordar, i per tant haurà observat el riu moltes vegades i sabrà quan comença a ser perillós, i podrà fer mes o menys per salvar el seus bens, però molt segurament no hi perdrà la vida, però ¿què passa amb els milers de persones que s’han comprat o llogat una casa en un terreny inundable però no ho saben perquè ells no hi veuen un riu ni un torrent sec perquè ha quedat dissimulat pel ciment o l’asfalt?, doncs que algun dia hauran d’afrontar una situació d’emergència sense els suficients coneixements d’autoprotecció.
Si no som coneixedors del perill al que estem exposats, el dia que es produeixi una gran emergència no sabrem com afrontar-la ni com ni quan cal evacuar o confinar-se, per això dos elements son bàsics, saber a quins riscos estem exposats i saber quines son les mesures d’autoprotecció millors que haurem d’adoptar.
Ja fa anys em varen dir que a Holanda, quan et vas a comprar una propietat, el notari a part d’explicar-te les clàusules de la compra venda, t’explica els riscos als que està exposada la propietat, imagino que això te una finalitat legal per evitar possibles reclamacions posteriors, però tant si es cert com si no, com que a casa nostra no es fa i el ciment i l’asfalt amaguen la realitat, us recomano que consulteu el Mapa de protecció civil de Catalunya i descobriu a quins riscos esteu sotmesos.
Quants mes coneixements tinguem, mes fàcil ens serà assumir un canvi climàtic que ens portarà mes sovint a situacions d’emergències naturals i fenòmens extrems cada cop mes virulents, i com deia, dependrà d’aquests coneixements i la capacitat d’autoprotecció en el mínim temps possible de reacció el que ens ajudarà també a fer-nos mes resilients.
