Trencadís, teranyina, teler, eixam.
Un dia ordinari pot esdevenir brillant i prodigiós, si més no l’instant, el moment, la mil.limètrica fracció de segon que apareix del no res i et crida als quatre vents el miracle de la vida.
Si en un a reiterada acció o causalitat ens retrobem de nou amb un gest, una mirada, una conversa, es produeix quelcom màgic i revitalitzador: sentir-nos part d’un tot i alhora bé amb nosaltres mateixos, veure que podem agradar o satisfer als altres.
En aquestes remotes proximitats on potser no ens coneixem en absolut o gairebé, freqüentar el mateix bar, gaudir d’una mateixa confluència veïnal, social, interessos culturals, oci, etc, ens deriva a un sentit de pertinença, al més intrínsec sentiment de comunitat.
Tornem allà on ens van regalar amabilitat i simpatia, i de nou ens trobem aquells rostres desconeguts que ens va semblar veure en un passat. Aquest fenòmen és del tot grat, afinitat i complicitat subtil i intangible, invisible plaer d’allò que compartim i desconeixem.
Les sincronies aleatòries i casuals canvien la nostra mirada en un món vast i globalitzat. Potser el nostre microcosmos també és el de totes aquelles persones amb les que vaig compartir un inesperat instant d’atzar.
El destí ens confirma el misteri de l’esdevenir de la vida i les seves possibles qüestions d’ordre còsmic o racional. En aquest món de sinuosos camins escollim un entre infinitats de possibilitats.
Un passeig per un determinat lloc que ens atrau, escollir el número d’autobús que ens porti a un destí llunyà i desconegut, aquella obra de teatre de la que mai he sentit parlar i malgrat tot aniré a descobrir-la, un altre platja per gaudir d’un dia de sol…el meu desig pot convertir-se en una troballa, una descoberta, un desafiament de la nostra pròpia quotidianitat, i d’aquesta manera fer brollar el desconegut i fascinant.
Potser les coincidències existeixen i són el veritable sentit de la vida. Tot està connectat en un món que ens apropa i ens allunya alhora, trobades casuals, xocs d’ànimes on sembla impensable que podem redescobrir-nos, petits universos amb records, sentiments, anhels, desitjos. I allà mateix ens trobem, en les remotes proximitats per fer de la vida un constant conte de mai acabar.
Viure una mateixa realitat compartida fa renéixer vincles invisibles, silencis atronadors on mostrem al món la nostra veritable essència…res més màgic.
