El Nadal segurament és una de les festes familiars que més es celebren. Els carrers curulls de llum, arbres nadalencs que guspiregen a la nit, magatzems i botigues lluents, que reclamen vendes en temps de crisi,
Per a mi el dia de Nadal és un dia de records i de tristesa. La meva mare va morir la vigília i el dia que Jesús naixia en un estable a la mare l’acompanyarem a l’últim recer.
El dia era fred, glaçat i veia a la gent contenta mentre en el meu cor creixia la tristesa i la soledat.
Han passat anys però els records d’aquesta diada tan senyalada no poden esborrar-se mai i quan veus a les persones contentes i felices el regust de l’absència no pot esborrar-se de la memòria.
Avui les festes religioses tenen poca rellevància. Hi ha crisi de fe però les persones s’agafen a les tradicions per portar a les seves vides unes festes que abans eren reservades als creients.
Cada dia ens arriben més celebracions foranies, que en vida dels nostres avantpassats no tenien cap sentit. Per Tot Sants entra a les nostres vides Halloween i per Nadal l’avet i el pare Noel, que en algunes llars anul·la el pessebre. També estem perden els Reis. Molts posen els regals al peu de l’arbre de Nadal en aquesta diada, alguns diuen que és perquè els nens puguin jugar més dies amb les joguines que Papa Noel els ha deixat, mentre que pels Reis, l’immediat retorn a l’escola els deixa sense temps per gaudir dels regals.
Quan jo era una nena recordo amb il·lusió quan anàvem a buscar molsa pel naixement, la taula plena de figures del pessebre, amb el riu de plata, tret del paper platejat d’una rajola de xocolata, el famós caganer, l’establia amb una bombeta que il·luminava l’Infant, els pastors amb el ramat i les nadales que cantàvem amb tota la fe del món en un ambient familiar i alegre.
El món és va globalitzant. Els mitjans de comunicació han entrat a les nostres llars i ens ensenyen tantes coses noves, que tendim a substituir els costums pels consums. I anem deixant perdre tradicions boniques que es remunten a centenars d’anys enrere.
Voldria mirar amb ulls de nena i participar en un Nadal feliç però la imatge de la meva mare en aquesta data amortallada, mentre el món cantava i semblava alegre, em priva de participar de la festa i refugiar-me en els records.
