Fa uns dies, un oient trucava al matinal més escoltat d’aquest país per explicar perquè la seva filla feia molts mesos que no podia assistir a classes a la seva escola. Pel que es veu, la mare de la nena -exparella de l’oient- es negava a posar-li la mascareta per anar a classe i, és clar, l’escola no se la vol jugar.
D’uns anys ençà, veiem astorats com proliferen els moviments negacionistes de la COVID a tot el món, els antivacunes, els terraplanistes, els que encara creuen en les jugades mestres, els que només veuen traïdors a tot arreu i pactes ocults i pèrfids i així, un llarguíssim etcètera.
Segurament hi haurà estudis que donaran una explicació científica, des d’un punt de vista antropològic, sociològic i de psicologia col·lectiva sobre tot plegat. Però segurament no cal ser Freud per observar que, la majoria dels que abracen de manera obsessiva i determinant aquest tipus de teories fins al punt de condicionar-los la vida a ells i al seu entorn, tenen en comú la necessitat de reafirmar-se per sobre de la resta. És a dir, tot sovint existeix un cert biaix narcisista que parteix de la base que tots els que creuen les versions oficials són com xais, que “a mi no me la colen”, la resta són uns ingenus, etc.
Els creadors d’aquests relats apuntalats en les denominades fake news no solen ser innocents i utilitzen mitjans i missatgers sovint sense firma ni traçabilitat i, òbviament, amb solvència incontrastable. Els missatges apòcrifs per whatsapp, el Twitter, digitals que publiquen testimonis i experts que ningú sap qui són, etc. En realitat, és l’estafa de l’estampeta evolucionada. Aprofitant-se de l’ego i de la necessitat de sentir-se especials d’alguna bona gent, es generen bombolles de dogmes que acaben servint als interessos particulars de qui les lidera -solen ser sempre mateixos que generen la mentida o el biaix-.
No cal aquí entrar al detall ni fer el joc als antivacunes justificant l’eficiència i necessitat de punxar-se, ara bé, un argument irrebatible és que si posar-se la vacuna protegeix en un cert percentatge el que és segur és que no posar-se-la no protegeix gens. Només és un exemple. I val per tot, per la política, també.
De tota manera qui s’instal.la en el dogma no sol voler escoltar i prefereix no sortir de la zona de confort, ho observa tot sota el biaix de confirmació i qualsevol argument i/o fet és aprofitat per apuntalar la seva premissa. Ja sigui per justificar l’encarnació messiànica en una determinada persona -o partit o grup- o el suposat invent d’una pandèmia.
Que el sistema és perfectible i que gairebé sempre hi guanya la banca ja ho sabem. Però si això és així, ho és per a tot i per a tothom. També pels que es creuen als apòcrifs i els que els volen fer creure que ells són diferents.
Deu ser veritat allò que algú va dir que “tothom creu que està per sobre de la mitjana en intel·ligència”.
