Crisi econòmica del 2008. Europa. Fracàs.
Crisi dels refugiats del 2015. Europa. Fracàs.
Crisi sanitària pel COVID-19 del 2020. Europa. Nou fracàs.
Són moltes les crisis que la Unió Europea ha travessat i afrontat ja des d’aquell Tractat de l’any 92 que marcava el tret de sortida d’una comunitat de països que deixava enrere temps pretèrits i batalles sagnants.
Crisis econòmiques, socials, sanitàries que han requerit i que requereixen també avui d’una resposta compacta, clara i concreta per part dels seus dirigents. Una actuació que reflecteixi, al final, l’esperit de creació de la Unió Europea: aquella que es va crear, l’any 92, per vetllar i cuidar els drets de la ciutadania, de la seva gent.
Diu Xavi Coral, periodista i excorresponsal de TV3 a Brussel·les, que “la Unió Europea és un edifici amb 27 veïns sense ascensor i amb una estructura poc fonamentada, feta per etapes i amb algun pis fins i tot amb aluminosi. De tant en tant, els veïns fan una barbacoa, però la majoria del temps es miren de reüll.”
El que és evident és que l’Europa del segle XX i temps més pretèrits no és l’Europa desitjable ni per ara ni mai. Aquella Europa que resolia les diferències a través de les armes.
Però tampoc és desitjable l’Europa que no és capaç de fer front a una crisi econòmica com la de l’any 2008, deixant abandonada a centenars de milers de persones i abocats a una crisi social.
O aquella que no és capaç de resoldre una crisi humanitària com la de l’any 2015, encara avui, deixant a l’ampara de la incertesa més repugnant a milers de milers de persones fugint de la foscor d’una guerra i buscant un futur on sobreviure. I amb això, avui: una crisi sanitària que torna a deixar en evidència la Unió Europea dels 27 estats membres que no és capaç de posar-se d’acord amb el plantejament, l’estratègia i la sortida d’una crisi que avui és sanitària però que demà serà econòmica i, sobretot, social. I tanta gent que mort avui per un virus que ens afecta amb distincions de país i origen, seguirà morint demà per un virus, una xacra igual o més de potent: la desigualtat social. La incapacitat per tenir consciència del bé comú. La poca solidaritat i cooperació. Pensem-hi: on som, i cap a on anem.
