El gran miracle de la postguerra europea va ser la creació d’unes estructures polítiques supraestatals destinades a fer-nos creure que avançàvem cap a uns veritables “Estats Units d’Europa”. Aviat cel·lebrarem els 70 anys d’aquesta nova pax romana. No hi ha hagut guerra, sortosament, però tampoc hi ha hagut Europa. Perque la gran fal·làcia de la política moderna europea és fer-nos creure que avancem superposant estructures a les estructures. Això ha estat possible fins que la crua realitat de la crisi financera ens ha fet despertar. No es pot fer una unió monetària sense un banc central que faci de banc central. Es a dir, que a més a més de fixar el tipus d’interès, emeti moneda quan calgui, compri deute de qui sigui devalui si es necessari. No es pot fer veure que tenim un banc central quan no el tenim.
Però per tenir un veritable Banc Central Europeu, cal que els estats membres li cedeixin sobirania monetària real . I això només es pot fer si prèviament hi ha cessió real de sobirania política per poder elegir un govern europeu, un president europeu, i un autèntic parlament europeu. Sinó, qui triaria el governador del Banc Central Europeu? Tot sembla indicar que aquest no és el camí i que Europa haurà de replantejar-se el futur. Això no sembla ni fàcil ni ràpid. Ara, el problema insalvable és que, ara mateix, tenim els estats europeus del sud endeutats amb els bancs del nord i que per evitar la fallida cal que el Banc Central Europeu actui. Si no ho fa, que ja ha dit que no ho farà, els estats del sud hauran d’abandonar l’euro per evitar la fallida i una crisi social impossible d’aturar.
La classe política hauria d’aturar les declaracions insensates sobre la por a la sortida de l’euro i actuar. Si definitivament no es vol avançar cap a la unitat europea, cal plantejar una Europa amb sistemes monetaris independents ( com abans) , que permetin recomposar les estructures econòmiques de cada estat membre, i repensar , amb calma, què volem fer. No sigui , que ens passi com els romans, i que després de la pax, desmembrem l’imperi…
