No és cap secret que l’extrema dreta ha evolucionat, a Europa, a l’Estat Espanyol i, també, a Catalunya.
Sempre hem relacionat a la ultradreta amb els grups de caps rapats, botes i simbologia feixista a tot drap. Però l’actual extrema dreta, com a mínim, la més actual i moderna, no se significa externament amb tanta claredat com fa anys.
Actualment, la ultradreta està creixent a tot arreu. Una ultradreta capaç, inclús, de tenir un suport econòmic important.
En el llibre Desmuntant Societat Civil Catalana, el fotoperiodista Jordi Borràs ens relata a la perfecció aquest canvi de format per part de l’extrema dreta.
En aquesta obra, a part de parlar del boom de Societat Civil Catalana (SCC) i el seu intent fracassat de ser una entitat transversal, també surten altres entitats d’ultradreta, la majoria habituals a les concentracions del 12 d’octubre i del 6 de desembre. Entitats com Somatemps, FE de las JONS, VOX o DN cobren protagonisme al llibre, però es centra especialment en l’entitat que va fundar Josep Ramon Bosch, ara ja fora de SCC.
La marca SCC ha esdevingut una forma d’encobrir la ultradreta entre camises i corbates, amb convocatòries massives amb partits constitucionalistes, discurs transversal de l’espanyolisme i amb un finançament que, avui dia, encara no s’ha aclarit d’on prové.
Quedar clar que la ultradreta ja està dins del món empresarial, a part del polític. Fa pocs dies veiem com al Palacio de Vistalegre de Madrid es concentraven més de 10.000 persones en l’acte organitzat pel partit d’extrema dreta VOX, encapçalat per Santiago Abascal.
Aquest és un clar exemple que la ultradreta ja no només la tenim al carrer o en certes entitats legals, sinó que també la trobem en els partits, les empreses, els mitjans de comunicació i qui sap si ben aviat també als parlaments.
L’evolució i el creixement de la ultradreta és clarament un estratagema ben cuidat i estudiat per introduir l’extrema dreta a les institucions, organitzacions totalment preparades i amb professionals de nivell.
Les grans subvencions que reben per part d’empresaris a vegades sense identificar, la massa social que comencen a moure i el clar creixement de la ultradreta al carrer, ja sense complexos ni vergonya d’ensenyar esvàstiques o banderes franquistes, fan que es visualitzin més, també a la premsa. Premsa que, a vegades, també hi ha contribuït a aquest creixement, i molt.
Ja no tenen cap complex de manifestar-se amb els principals partits constitucionalistes, ni els falsos constitucionalistes per manifestar-se junts. Partits com PP, Cs o PSC –un PSC que ha tingut clar protagonisme en SCC, tenint fundadors de l’entitat de militants o, inclús, en les últimes eleccions del 21-D, incloent-hi membres de SCC a les seves llistes–, van de la mà amb aquestes organitzacions.
La pregunta és com s’ha permès que arribem fins aquesta situació. Molt fàcil: amb la indiferència d’alguns i l’ajuda dels altres. En part, tots en tenim part de culpa.
També és cert que el creixement massiu de l’independentisme ha fet que aquests col·lectius prenguessin la decisió d’evolucionar fins a on han arribat per intentar aturar el tsunami del procés.
Avui dia, els tenim a les portes de les institucions. Veurem si, pròximament, podem impedir que hi entrin o acabarem veient, com està passant a gran part d’Europa, la ultradreta fent política dins dels parlaments.
