Trump

Amigues, amics,

Hi ha coses que creixen tot degenerant. Entre elles, el canvi climàtic, la injustícia o l’extremisme dretà. El canvi climàtic va lligat amb els altres dos, només cal pensar en el Trump. Hi ha moltes altres calamitats al nostre món, però no dono l’abast a parlar de totes a l’hora.

La injustícia és universal. El cúmul de calamitats n’és, d’injustícia: darrerament hem vist calamitats causades pel canvi climàtic: Mallorca, Occitània, Indonèsia i un llastimós etcètera. El periodista “desaparegut” al consolat de l’Aràbia Saudita a Istambul és un cas esfereïdor. I, veurem com serà la versió (?) sobre els fets que pactaran aquella monarquia saudita i sàdica amb el monstre del Trump i el dictador turc, Erdogan, que deixa violar les dones emigrants abans que puguin sortir de Turquia. Qui devia haver venut les armes amb que els saudites del consolat van assassinar el periodista dissident? Jo tinc dos candidats: Trump i el Borbó. Amb presumpció d’innocència… és clar.

Anem, però, més a prop. Ahir es va complir un any de l’empresonament dels Jordis. Ara vindran més aniversaris d’empresonaments i exilis per causa de la injustícia espanyola. No sé si va ser el Casado o el Rivera (tan se val, són de la mateixa casta podrida) que, en ple Congrés dels Diputats, va dir que la presó preventiva és legal fins a quatre anys i que a les presons espanyoles hi ha casos de preventius amb més de l’any que pateixen els Jordis. Aquesta mesquinesa, t’ho miris per on t’ho miris, és d’una crueltat només pròpia de sàtrapes com els esmentats gilipollas.

N’hi ha més, eh! De primer, quants casos no coneixem de presos preventius que en el judici definitiu han estat declarats innocents? I, això va per tots. Justificar la presó preventiva de presos polítics dient que n’hi ha d’altres de pitjors, endemés de ser imbècil, demostra l’ànima corroïda d’aquests caps de turc de l’extrema dreta espanyola. I, aquests són els que controlen el poder judicial: els hereus del franquisme, de la dictadura, de la repressió criminal que pretenen perpetuar. Això és quelcom més que injustícia.

Tots aquets despropòsits i el creixement de la ultradreta, aquí i arreu, em fan agafar una inquietant tremolor pensant en el futur més pròxim i més llunyà. La nostra ultradreta ja sabem on és, no cal que surtin els de VOX ni succedanis, que els hem vist prou governant amb el PP i els de Cs que criden com endimoniats demanant un altre 155, encara més dur, per a Catalunya. Com deuen gaudir aquests malvats veient com creix l’extrema dreta a Europa, i no diguem als Estats Units! Està creixent democràticament, com ho va fer Hitler, a Alemanya, a Àustria, a Itàlia, a Suècia, a Polònia, a Bulgària. La Unió Europea ja ha cridat l’atenció, amb amenaces de sancions, a Polònia, Bulgària i Itàlia. L’Estat espanyol està fent tants mereixements com aquests països esmentats per ser advertit (ja ho ha estat tímidament) per la no independència judicial, tics autoritaris i desequilibri pressupostari.

Ara bé, que mentre hi hagi al capdavant de la Comissió Europea el corrupte del Juncker, no ens podem fer cap il·lusió. És molt important veure qui serà el seu successor. Les coses podrien canviar. Si no, a esperar deu anys que el Tribunal Superior de Drets Humans d’Estrasburg dicti les sentències revocatòries contra la injustícia espanyola. No voldria que es trigués tant a fer justícia; estic convençut que quelcom passarà abans i que posarà les coses al seu lloc: els innocents a casa i el dret a l’autodeterminació fet efectiu. A qui li pot fer por?

Però, per què està creixent l’extrema dreta arreu? A Europa se li dona la culpa a la immigració. Siguem seriosos: els immigrants no tenen culpa de res. Si fos així, la immensa majoria de països europeus són els culpables de la colonització del món. Des dels conqueridors espanyols fins als holandesos, anglesos, francesos, passant pels japonesos i, ara, el xinesos. Els extremenys i castellans no vull saber què van fer per Mèxic, Veneçuela, Perú, etc. De tota manera, m’he “passejat” moltes vegades i molt sovint per aquells països i m’han explicat la seva història. No sé si és perquè hi he fet bons amics, però sempre m’hi han tractat com a català, diferenciant-me dels espanyols –a Mèxic gachupines i a Veneçuela senzillament españoles. Bona fama (en el millor sentit) hi tenen també bascos i gallecs.

M’he desviat una mica. A Amèrica els emigrants, no els conqueridors, espanyols i també europeus, hi van ser molt ben rebuts. Uns van haver d’emigrar per necessitat, d’altres amb intencions no gaire clares. Per què ara rebutgem els que anomenem sud-americans? Perquè rebutgem els àrabs o subsaharians? La bona gent no els rebutja, són els partits polítics ultradretans que aprofiten els qui senten nosa de qualsevol immigrant per guanyar vots allà on honestament no en tindrien.

Ah! Si Europa es deshumanitza és per culpa dels europeus, egoistes, racistes, onírics de la riquesa, del sexe truculent, de la violència que ens ensenyen la televisió, el cinema, les xarxes socials. D’aquí emana l’extrema dreta europea i no europea: de la deshumanització.

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana