Som els protagonistes d’uns dies històrics. Potser per aquest motiu i per la velocitat amb la que s’estan succeint els esdeveniments, ens costa copsar amb rigorositat crítica la realitat que ens envolta. L’allau de xifres acompanyat de tot tipus de missatges contradictoris acaben de confondre el paisatge. Sabem que alguna cosa ha canviat des de la multitudinària manifestació de la Diada però ara ens cal recórrer el camí adequat amb les idees clares i el suport majoritari del poble. És, en aquest punt, en el que CiU ha fet un pas endavant, ferm i responsable. Les properes eleccions del 25 de Novembre al Parlament en són la prova. El Govern, que bé podia haver apurat la seva legislatura, ha decidit escoltar l’opinió de tots el catalans, tant la dels que es van manifestar com la d’aquells que no ho van fer, en un exercici de responsabilitat democràtica vers la llibertat individual, mal que pesi als partits que no se senten còmodes donant la veu al poble.

M’estaré d’aportar xifres macroeconòmiques de difícil digestió per defensar la tesi d’un estat propi. Tampoc entraré en debats filosòfics entre conceptes que tenen tant poc en comú com l’espoli i la solidaritat, que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, però si em permetré avisar de la intoxicació que ens espera mitjançant els discursos de la por.

Per la meva banda, em vull centrar en allò que com a catalans patim: preus desorbitats a les universitats, doloroses retallades de la nostra sanitat, escandaloses xifres d’atur i pobresa i un llarguíssim etcètera que poc haurien de tindre a veure amb les potencialitats reals del nostre país. La viabilitat d’una Catalunya sobirana està fora de tota discussió, malgrat que tampoc hem de caure en la ingenuïtat de creure que la crisi desapareixerà de la nit al dia.

El camí serà llarg i difícil, però no més llarg, ni més difícil, del que ho està sent ara. Tenim la certesa absoluta de que les coses no es poden fer pitjor de com s’estan fent des dels governs espanyols. Lluny de penalitzar i criminalitzar la nostra proposta, seria bo que des de Madrid fessin una profunda reflexió. És la seva manera de governar la que ens ha portat a on estem. No és que el sentiment i la història del poble català hagin nascut ara, però s’hi han sumat el descontentament i la indignació dels tots el que es senten maltractats i no representats.

És l’hora dels catalans i ningú ens pot retreure el nostre dret a decidir i a voler millorar la manera de fer les coses.

 

Òscar Busquets

Regidor del Grup Municipal de CiU a l´Ajuntament de Tarragona