De les moltes variables analitzades per La Vanguardia a través d’enquestes sens dubte molt fiables, dos fets fan història. En primer lloc, és del tot inusual que el líder de l’oposició i, alhora, aliat del govern, obtingui millor valoració que el líder del govern entre les files dels votants del partit de govern. Això queda, a més, reflectit en el fet que les intencions de vot dels dos partits queden igualades.
En Junqueras diu i repeteix fins a l’extenuació que vol el referèndum immediatament, que el vol per preguntar als catalans si volem la independència i que no podem perdre més temps. Amb aquest senzill argumentari, en poc més d’un any desplaça al cap del govern entre les intencions de vot del seus mateixos electors. La conclusió que els convergents haurien de treure és ben clara: els seus votants comparteixen la visió d’en Junqueras: volen la independència i volen ser consultats de manera immediata. Qualsevol altra interpretació que es pugui fer és, com a mínim, força arriscada. Com ho seria dir que si d’una vegada per totes el president Mas parlés tan clar com en Junqueras, i pronunciés per fi la màgica paraula, “independència”, recuperaria la confiança que li estan retirant els seus propis electors
En segon lloc, és igualment del tot inusual que el cap de llista a Madrid de la federació de govern suspengui entre els seus propis electors i obtingui la mateixa nota entre els seus votants i els del PP (!). Aquí es poden fer moltes més interpretacions, però el suspens atorgat pels dos electorats fa pensar que la tercera via, insinuada però mai aclarida, davant del procés independentista no agrada massa a ningú. Totes les interpretacions són, òbviament, això mateix: interpretacions. Com ho seria dir que si per fi en Duran plegués, i en Mas parlés de independència, el partit de govern tornaria a tenir la confiança majoritària dels seus electors.
En qualsevol cas, els fets són molt clars. Junqueras parla incansablement d’independència i de fer el referèndum amb pregunta única i clara i conquereix l’electorat convergent. Mas s’autoimposa no parlar d’independència, mantenir en secret les seves intencions i seguir al costat de Duran i perd la confiança del seu electorat. Duran s’oposa al procés independentista i, no només fa perdre electors a seu partit, sinó que no convenç a l’espanyolisme. Més clar, President, l’aigua.
