POLÍTICA
Per aconseguir la independència de Catalunya, vostè es decantaria més per el referèndum o unes eleccions plebiscitàries?
Em decantaria per a que la gent votés. Com sigui, però que votés. Des de sempre, els éssers humans hem utilitzat les guerres i el semen dels reis per a dibuixar fronteres. Tu aconsegueixes la independència a través d’una guerra i de seguida ets acceptat a la comunitat internacional i entres a l’ONU, a la Unió Europea, a l’OTAN. Ja és hora que aquesta antigalla salvatge s’acabi i comencem a usar la força dels vots i el poder de la democràcia per a delinear les fronteres del futur. Si votem per a triar els nostres líders, les nostres lleis, les nostres regulacions, la gestió dels nostres impostos, la nostra educació, la nostra sanitat i les pensions de les nostres jubilacions, a sant de què les fronteres encara es decideixen a hòsties?
Creu que seria una bona idea una candidatura conjunta entre CiU i ERC a les eleccions europees?
Jo no tinc ni idea de si CIU i ERC haurien d’anar junts a les eleccions o de si haurien d’anar separats i després ajuntar-se un cop siguin a Europa per a defensar el dret a decidir el nostre futur a Europa.
Creu que Catalunya hauria d’intentar canviar la UE o no és tan important formar-ne part?
El què ens interessa d’Europa són la lliure circulació de béns i mercaderies, de persones i de capitals. Això es pot aconseguir sense formar part de la UE i a través de tractats bilaterals (que, per cert, no requereixen la unanimitats dels membres sinó una majoria qualificada). Suïssa o Noruega, per exemple, gaudeixen de totes aquestes llibertats sense formar part de la UE. Si, a més, ets de la UE, aleshores tens alguns beneficis addicionals com per exemple, un comissari a la comissió. En aquest sentit quedar-se fora de la UE voldria dir que Catalunya no tindria cap comissari que ens representés… cosa que no representaria cap gran pèrdua atès que ja no tenim ningú que ens representi. Al cap i a la fi, el “nostre” representant actual és el senyor Joaquín Almúnia i no conec a ningú que pensi que Almúnia representa amb fidelitat els interessos de Catalunya…
Sovint li he sentit afirmar que cap país que s’ha independitzat ha demanat mai el consentiment de l’altre part. Però realment creu que és legítim una declaració unilateral en un marc de democràcia? A Canadà, on es va consentir el referèndum a Quebec, també van redactar la Clarity Act, llei on es deia que cap regió tenia ni el dret a l’autodeterminació ni el dret a la secessió unilateral sinó que havia de ser negociada amb el govern federal.
Pensar que la gent de Castella la Manxa ha de decidir el futur dels ciutadans de Catalunya és pensar que els catalans els pertanyem a ells. Suposo que ells es pensen que el fet que algun avantpassat seu guanyés alguna batalla a algun avantpassat nostre els dóna dret de propietat sobre les nostres vides i el nostre futur. Però estem al segle XXI i el que abans era normal ara s’ha convertit en un fenomen prehistòric. Quan una dona maltractada es vol divorciar del marit, ha de tenir el dret de marxar unilateralment i sense demanar permís ni al marit ni als 16 germans del marit. I ja sé que hi havia una època en la que el marit era propietari de la dona i aquesta no podia marxar sense el seu permís i el de la seva família. Però això era una relíquia barbàrica que, gràcies a Deu (i a la democràcia liberal) ha de desaparegut del món civilitzat. Hi ha països on el marit encara és propietari de la dona i aquesta no pot marxar sense córrer el perill de lapidació per part de la família del marit, però tots considerem aquests països com incivilitzats, indignes i violadors dels drets humans més elementals. El mateix hauria de passar amb la gent que vol obtenir la llibertat a través dels vots. El futur dels catalans l’han de triar els catalans diguin el que diguin els extremenys. Fer-ho d’una altra manera seria acceptar que nosaltres els pertanyem a ells. I jo no pertanyo a ningú!
En un últim post al seu bloc argumentava que a la Via Catalana del passat 11 de setembre hi havia més de 400.000 persones (les xifres que alguns membres del govern espanyol van proclamar). Sense desmerèixer la força de la reivindicació amb balls de xifres, és possible que tampoc hi haguessin 1,6 milions de persones com tampoc n’hi havia 1 milió a la manifestació contra la guerra contra Iraq?
L’honestedat intel·lectual em porta a dir que és impossible que hi hagués 400.000 persones només perquè el traçat tenia 400.000 metres i totes les imatges demostraven que hi havia més d’una persona per metre. La matemàtica era molt senzilla i no donava lloc a equivocacions. Si hi haguessin hagut espais buits, ja haguéssim tingut a la caverna mediàtica i als militants del PP i de C’s posant fotos al Facebook d’aquests forats… i jo no vaig veure ni una sola foto de trams buits! És més, a les grans ciutats hi havia dotzenes i fins i tot centenars de persones per metre de via. Per tant, sabem que n’hi ha havia molts més de 400.000. Quants més n’hi havia? Jo no ho sé. I tu tampoc ho saps. No crec que tinguem cap imatge aèria que ens permeti assegurar quanta gent hi havia. Per tant, jo no tinc base científica per qüestionar la dada de 1.600.000 participants que donen tant els organitzadors com els mossos d’esquadra. El que sí que puc qüestionar i qüestiono sense por a equivocar-me és que n’hi havia molts més que 400.000.
Sempre parla de la independència i del dret a decidir com un tema de llibertat (no és molt afí a les tesis sentimentals ni històriques). En una Catalunya independent, la Vall d’Aran també tindria dret a independitzar-se de Catalunya per una raó de llibertat?
Jo ho he dit abans: en un planeta terra on les fronteres ja no es dibuixen ni amb les guerres ni amb els matrimonis reals (que és el planeta terra en el que hem viscut des que vam inventar l’agricultura fa 10.000 anys), les fronteres, totes les fronteres, es decideixen amb els vots. I ja cansa una mica que els unionistes espanyols utilitzin l’argument de la Vall d’Aran o el de Sarrià (¿podrà independitzar-se Sarrià de Cataluña?) com si això convertís als independentistes en uns bàrbars. En realitat, la barbàrie és acceptar les fronteres que sorgeixen de les guerres i negar les que surten dels vots. Aquesta gent troba normal que Timor Oriental, Sudan del Sud, Sèrbia, Bòsnia o Croàcia siguin independents i fins i tot formin part de les Nacions Unides o de la Unió Europea. I tots aquests països es van independitzar amb conflagracions cruentes plenes de neteges ètniques i massacres massives. O és que ja no recordem les sagnies de Bòsnia, Timor Oriental o la guerra de Sudan? I això tothom ho troba tan normal. Per a ells, el problema no és que Croàcia ja formi part de la UE com si res no hagués passat. El problema és que la Vall d’Aran vulgui votar!!! Però de què estan parlant aquesta gent? Que no veuen que l’edat mitja ja fa segles que s’ha acabat? Seria hora que es despertessin de la seva espanya medieval i entressin al segle XXI!
Vostè que no és gaire amant de les prohibicions, què opina sobre la prohibició dels toros a Catalunya? Creu que la seva prohibició està ben argumentada o creu que també té a veure amb una batalla Catalunya – Espanya?
A mi el debat dels toros no m’interessa gens. Però pel què he parlat amb la gent que s’hi oposà, (com la Magda Oranich), no crec que tingui a veure amb Espanya. La gent que conec que s’oposa als toros ho fa perquè no li agrada veure patir els animals. A mi no em fan patir els toros perquè no els miro. Però si que trobo revelador veure que hi ha gent que gaudeix de veure com s’assassina a una pobre bèstia.
La discriminació positiva pot ser útil? O una discriminació és sempre discriminació i per tant no pot ser positiva?
La discriminació és dolenta sempre. La positiva i la negativa. Intentar corregir discriminacions històriques tot provocant discriminacions en direcció contrària és immoral. A més, si hem de jutjar per l’Affirmative Action dels Estats Units (segurament el programa de discriminació positiva més gran que ha vist l’home –i la dona!), aquestes polítiques tendeixen a no funcionar.
ECONOMIA I CIÈNCIES SOCIALS
Sé que no li agrada fer pronòstics, però creu que a Espanya i a Catalunya els falta gaire per sortir de la crisi?
No ho sé. Està clar que, de moment, la caiguda s’ha aturat: el PIB ha deixat de baixar, l’atur ha deixat de pujar, sembla que el consum, les inversions i, sobre tot les exportacions, tornen a augmentar i fins i tot s’ha tancat el dèficit exterior que, a nivell d’Espanya, arribava al 10% del PIB abans de la crisi. Ara bé, una cosa és deixar de caure i una altra cosa és començar a créixer. Podria ser que l’economia s’estabilitzés on és (i per tant, la crisi dibuixés la temuda forma de “L” durant 20 anys) o podria ser que hi hagués una recuperació. Si hi hagués recuperació, aquesta podria ser ràpida o molt lenta. També podria haver-hi una recaiguda d’aquí uns mesos com ja va passar al 2010. Ara mateix és massa d’hora per saber què passarà però, de moment, sembla que s’ha deixat d’anar enrere.
La prima de risc espanyola es troba als nivells més baixos dels dos últims anys, això és un indici d’alguna cosa?
Indica que el Mario Draghi està disposat a imprimir euros per evitar que països com Espanya o Itàlia facin fallida. Això és el que va dir al famós discurs del 23 de Juliol de 2012 i la prima ha baixat des de llavors. Ara, que la prima de risc (el diferencial d’interessos entre Espanya i Alemanya) baixi no vol dir que els interessos que pagaran els espanyols seguiran sent baixos sempre. Als EEUU ja han anunciat la fi de la política monetària expansiva i això comportarà interessos més alts arreu. I els països endeutats patiran quan els hi pugin els tipus. Et recordo que Espanya ha doblat el deute des que ha començat la crisi. Ja veurem què passa quan els tipus comencin a créixer.
L’últim estudi de la Unió Europea de governs regionals del 2012 diu que Catalunya és la regió més corrupta d’Espanya. Tot i que les altres regions d’Espanya tampoc estan molt ben situades… Creu que té a veure amb la gran maquinària pública que representen els partits polítics i les institucions i amb una economia molt intervinguda? i/o té a veure amb el nepotisme familiar, un caràcter espanyol o català determinat, una cultura política particular del sud d’Europa, etc. que pugui també explicar aquests alts nivells de corrupció?
Abans de respondre, deixa’m dir que aquest estudi que esmentes no parla de corrupció a Catalunya. Ja sé que, quan va sortir aquest estudi, hi va haver alguns partits polítics i publicacions amigues (Ciutadans) que van córrer a dir tothom que Catalunya era la regió més corrupta d’Espanya. I van començar a parlar de Millet, del cas ITV i del cas Pallarols. Això és una barreja de demagògia i ignorància resultant de no haver llegit o no haver entès l’estudi. D’entrada cal dir que l’estudi parla de la “percepció de corrupció” que tenen els catalans. Això no és la corrupció de Catalunya perquè els catalans també perceben la corrupció d’Espanya.
Segona, si llegeixes amb detall l’article, veuràs que l’índex que dóna i que tu qualifiques de corrupció ni mesura només la corrupció ni es refereix a la corrupció del govern. De fet, ni tan sols es diu “índex de corrupció” sinó “Índex de Qualitat del Govern”. La definició de l’índex parla de la “qualitat, imparcialitat i corrupció de tres serveis específics: salut, educació i policia”. No mesura de cap manera si els partits es financen il·legalment, si hi ha cas Palau, ITV, Urdangarin o Bárcenas, que és el que normalment entenem per corrupció sinó a les escoles, hospitals i policia. La mala nota que posen els catalans a aquests serveis podria ser deguda a la corrupció… però també a la seva mala qualitat o a la manca d’imparcialitat de qui dona els serveis.
Tercera, malgrat que diguis que les dades són del 2012 i que són les més recents, l’estudi que menciones no fa les seves pròpies dades sinó que les treu d’un altre estudi que les va estimar el 2010. Això és important i lliga amb el què deia abans perquè recorda que aquella és la època del tripartit quan hi havia un gran malestar amb la conselleria d’interior i els mossos d’esquadra durant el mandat del conseller Saura.
Un cop aclarit tot això, ara ja puc contestar a la teva pregunta. Jo penso que la corrupció, com tots els delictes, és en part fruit de l’anàlisi cost-benefici fet pel criminal (seguint la teoria clàssica de Gary Becker) però té un component cultural important. Hi ha un estudi molt interessat fet per un col·lega meu de Columbia, Ray Fisman, que analitza les infraccions de trànsit comeses pels diplomàtics de les Nacions Unides a Nova York. La ONU i la ciutat tenen un acord segons el qual els diplomàtics no paguen les multes de manera que el cost de cometre una infracció és el mateix per a un funcionari de Nigerià o Itàlia (països molt corruptes) que per a un de Suècia o Dinamarca (poc corruptes). Si el que determina les infraccions són els beneficis de no perdre el temps buscant aparcament legal (els mateixos per a tothom) i els costos de les multes (les mateixes per a tothom), el número d’infraccions hauria de ser el mateix per a tots els països. El resultat de Ray Fisman, però, és que hi ha una correlació quasi perfecta entre el número d’infraccions i el rànquing de corrupció de Transparència Internacional. És a dir, els diplomàtics que provenen de cultures més corruptes tendeixen a cometre més infraccions de trànsit a Nova York. La cultura és el què importa de comportar-se incivilitzadament!
EDUCACIÓ
Alguns estudis apunten que en l’adolescència, les escoles mixtes perjudiquen a les noies, que s’inhibeixen d’opinar, competir i mostrar totes les seves habilitats “en públic”. Com a professor i pare, creu que és més eficient i igualitari una educació bàsica separada entre sexes?
També hi ha estudis que apunten en la direcció contrària (la separació per sexes accentua els estereotips de nens que fan ciència i nenes que fan lletres i es tendeix a donar classes als individus estereotipats més que no pas a les persones, siguin del sexe que siguin). Dit això, l’evidència que jo he vist no és pas determinant i com sempre passa amb aquestes coses, el que els educadors creuen avui, demà ja no és cert. Fins que la ciència no sigui molt més eloqüent, jo soc partidari que els pares puguin triar si els nens i les nenes van a escoles mixtes o separades.
En qualsevol cas, fas bé de preguntar per l’educació perquè tenim un gravíssim problema al sistema educatiu ja que no prepara als nens per a treballar i competir en el món del segle XXI: 56% dels joves que surten del sistema educatiu van a l’atur i això és catastròfic! Cal una revolució educativa. Cal redissenyar la filosofia de les escoles de dalt a baix. Cal entendre com les noves tecnologies s’incorporen al món de l’educació. Cal entendre quin paper han de jugar els mestres a les aules en un moment on al món hi ha els MOOCS. La bona notícia és que actualment hi ha un debat fascinant sobre el futur de l’educació. La mala notícia és que Espanya acaba de fer una reforma educativa però ha desaprofitat l’oportunitat d’incorporar tot això al sistema… ja que el gran debat a Espanya ha estat si la “religión debe computar para la media” i si “para tener beca se necessita un 6,5 o un 5,5”. Amb aquest nivell, és clar que el futur d’Espanya és ben negre.
Creu que a Catalunya i Espanya, la universitat en general i les facultats de ciències socials en particular, són poc científiques? En el sentit que s’han quedat enrere de nous temes com la neurociència i la psicologia evolutiva?
No conec massa la universitat espanyola. A la Universitat Pompeu Fabra hi ha un grup potent d’economistes experimentals i conducturals (“behavioral economists”) que no tenen res a envejar als de les facultats punta dels Estats Units. Dit això, sí que és cert que les universitats europees, poc a poc es van quedant enrere perquè estan massa dominades pel govern. La Xina va perdre el lideratge tecnològic del segle XIII quan l’estat va voler monopolitzar el coneixement. L’Islam va perdre el lideratge científic uns segles més tard quan l’estat va monopolitzar el coneixement. La ciència evoluciona gràcies als discrepants. I quan l’estat diu què està bé o malament, o què es finança amb diner públic i què no, es corre el risc de matar la discrepància. I si mor la discrepància, mor el progrés científic. En aquest sentit, els Estats Units ens porten un gran avantatge. La seva capacitat d’innovar i canviar està a anys llum i si els europeus no fem els deures, ens quedarem enrere. Fa 50 anys, la majoria de las 50 millors universitats del món eren europees. Avui ja no en queda gairebé cap. I la incorporació de Bolònia va en la direcció equivocada: més uniformitat, més coordinació, menys competència… menys esperit crític.
FUTBOL
Cruyff divideix el barcelonisme?
El què divideix el Barcelonisme és el cinisme i la mentida. Aquesta junta directiva va heretar el millor equip de la història del futbol, un equip que tenia un valor econòmic incalculable i que aquesta junta va monetitzar amb els acords amb els xeics de Qatar. Però en lloc d’estar agraït per l’herència rebuda, el primer que fan és fer fora Johan Cruyff de la presidència d’honor. La segona cosa que fan és portar a l’anterior directiva als tribunals per unes pèrdues que va generar la nova junta comptablement i mentint davant l’assemblea (per convèncer als compromissaris van fer unes afirmacions sobre la gestió de Laporta que més tard el fiscal general de Catalunya va dir que eren falsedats). Després es van passar dos anys fent la vida impossible al millor entrenador de la història (Pep Guardiola) fins que va marxar tan fastiguejat que li va haver de demanar al president que el deixés en pau un any! Naturalment, el Cruyff, el Laporta i el Guardiola es defensen i, quan ho fan, se’ls acusa cínicament de dividir el barcelonisme. ¡No! Qui divideix no és qui té la gosadia de defensar-se sinó qui té el cinisme d’atacar constantment i, a sobre, dir que qui divideix és l’altre!
Què li sembla com ha gestionat la nova directiva del Barça la marxa d’Eric Abidal?
Quan a una persona com l’Eric , que està lluitant per la seva vida, tu o el teu portaveu li dius que lluiti tranquil i que si es recupera, tornarà a tenir un lloc a l’equip, un cop el noi es recupera tu has de complir la teva paraula. Si no ho fas, crees una enorme decepció entre els nens malalts de tot el món que tenen esperança gràcies a l’Abidal, crees una gran irritació entre els socis que pensen que el Barça és un club que no té paraula i no manté les promeses i crees un gran malestar entre els companys de l’Abidal, que de sobte s’adonen que la junta directiva ha enganyat al seu company. Això pot afectar la moral i el funcionament de l’equip perquè l’Eric Abidal era una persona molt estimada dins el vestidor.
Creu que el senyor Joan Laporta es tornarà a presentar?
Jo no ho sé. Això li ho has de preguntar a ell.
Li agradaria tornar a formar part d’una nova junta directiva amb Laporta com a president?
No.
A EEUU hi ha un límit de salari màxim pels jugadors de futbol. No entenc molt bé com funciona, si m’ho podria explicar… Creu que seria bo d’aplicar a Espanya?
El “salary cap” o límit salarial és una norma que limita el salari total que un club pot pagar al conjunt dels jugadors. Aquest total pot ser dividit entre els jugadors segons li convingui al club. Per exemple, si el total que pot pagar el Barça als jugadors fos de 50 milions, el Barça podria pagar 25 milions al Messi i dividir els altres 25 entre la resta de jugadors. O podria pagar 2 milions a cadascun dels 25 membres de la plantilla. La restricció és que la suma total no passi el límit establert per la lliga. L’objectiu, clar, és limitar la competència entre els clubs a l’hora d’adquirir millors jugadors: La raó és que aquesta competència fa pujar salaris i sovint porta als clubs a voler pagar més del què poden cosa que els pot portar a la ruïna. Els límits salarials són bons per a les empreses de futbol i dolent per als jugadors.
Quines són les seves primeres impressions del nou entrenador del Barça, Tata Martino?
Té un polo pistatxo molt… “xulo”.
