Gelats, piscina, mar, roba lleugera, ombra, calçat que respiri, calor, festes majors, viatges i vacances. Diria que aquest és el pack clàssic definitiu de cada estiu. Però aquest «dolce far niente» s’ha vist saccejat per dos elements nouvinguts i que no estan relacionats entre sí: allò que en les converses se sol anomenar «desconnectar» i els incendis de sisena generació. El pack actualitzat de l’estiu comporta, ara ja cada any, creuar els dits per poder desconnectar sense trucades, missatges d’urgència al whatsapp ni mails inesperats i mantenir-los creuats per a que el foc que ja és perillós més enllà de l’estiu, sigui benèvol amb nosaltres.
Ganes de relaxar-se i passar un temps de tranquilitat amb la família, o amb qui sigui, n’hi ha hagut sempre, no descobreixo res, però ara hi afegim aquesta voluntat de desconnexió que tots sabem debades, no ens enganyem, els selfies als llocs més remots bé es mereixen aquesta penitència…
D’altra banda, d’incendis a l’estiu, n’hi ha hagut tota la vida, però el que és més novedós és que ara són més violents i greus per les variables que hi juguen, els boscos abandonats, molta menys pluja, temperatures més altes i urbanitzacions a dojo i pertot.
I des de la nostra despreocupació, fa molts pocs dies hem viscut un episode d’altíssimes temperatures a Catalunya, que han tocat sostre a Romà de l’Abella, al Pallars Jussà, amb 43’1 graus, i hem vist com Grècia i Turquia perdien vides, habitatges, ramats i paratges a causa del foc. Ens hem horroritzat amb les fotos que ens han apropat al drama que s’hi ha viscut mentre a Catalunya es procedia a tancar els espais naturals i s’advertia repetidament des de les institucions i els serveis d’emergències de l’onada de calor que s’apropava.
S’ha treballat bé, estic contenta per la feina que s’ha fet i felicito des d’aquí la capacitat d’organització i de resposta a una situació extrema tan i tan complicada. Hem superat l’onada de calor, molt bé, però el problema persisteix. Els nostres boscos fan feredat per la seva deixadesa. Toca planificar la manera i el tempo per posar fil a l’agulla en la gestió forestal. Si no ho fem, després tocara plorar llàgrimes de cocodril.
Ja sabem el problema que tenim amb els boscos, per tant, no ens podem lamentar com si fos responsabilitat d’algú altre i quedar-nos inactius, toca fer una política adreçada a la prevenció més que a l’extinció dels focs, perquè el foc descomunal de Paradise a Califòrnia o el Bootleg d’Oregon per exemple, no l’aturen ni bombers ni hidroavions, el foc descomunal només es pot evitar prevenint-lo amb gestió forestal, amb reaprofitament de l’estella dels arbres i neteja del sotabosc.
Aquí, a Catalunya, tenim força gent experta en aquestes qüestions, visionaris i visionàries que fa temps que es van adonar del problema del bosc abandonat, aprofitem-ho, aprofitem-los, no ho deixem per a l’estiu que ve. Si ens hi posem, podrem generar llocs de treball i treballar per a la protecció de l’ecosistema.
