Amics lectors, espero que disculpareu el caràcter de poti-poti de l’article d’avui. Però en vigília de la nostra Diada i de les eleccions alemanyes els temes plouen a bots i barrals i no hi ha ni temps ni espai per tractar-los més extensament.
En primer lloc és molt interessant de mirar-se detingudament el baròmetre d’opinió del CEO, publicat el mes de juny. Aquesta enquesta confirma i referma les dades de consultes anteriors: els catalans que volen clarament la independència són el 55,6 % dels consultats i el 70 % dels que anirien a votar. Encara que aquestes xifres puguin augmentar fent arribar a la gent una informació objectiva, les actuals són una base excel·lent per a tots aquells que estan treballant i lluitant per un futur millor del nostre poble.
Són però, alguns detalls els que es mereixen que ens els mirem amb lupa. Per exemple que dels votants del PSC, un 22 % votaria per la independència i que un 19 % s’abstindria. Que un 40 % dels votants socialistes creguin que Catalunya hauria de seguir sent una comunitat autónoma no ens ha d’estranyar. És tota la gent immigrada que es creu tots els horrors que profetitzen els medis espanyols si els “irresponsables catalans” segueixen endavant amb les seves “quimeres”. Aquest nucli dur del partit no será gaire o gens permeable als nostres arguments per ben fonamentats que siguin (el mateix passa amb el 33 % contrari de ICV). En canvi al 34 % que voldrien una solució federal potser, amb temps i amb perseveráncia se’ls pugui convèncer de que el seu somni és una utopia que els espanyols no acceptaran mai. I potser alguns poden augmentar, per poc que sigui, el vot independentista.
Pel que fa al PSC no em sé estar de citar unes paraules tan iròniques com encertades d’un article al “Eco de Sitges” del 16 d’agost. L’autor, el professor Josep Pérez-Franco (membre destacat de Sobirania i Justícia) hi diu: “El Sr. Pere Navarro, factòtum actual de la secció catalana del PSOE, circula habitualment per la carretera a contra direcció i creu que tots els altres conductors que vénen per davant estan bojos i no saben el que fan”. Crec que no es pot descriure millor la trajectòria actual dels dirigents del PSC-PSOE.
Tornant a les xifres de l’enquesta hi ha un 15,3 % que encara no ha decidit com votaria. Cada punt d’aquests quinze que s’afegeixi al “sí” té un valor inapreciable i confio que tant la feina d’informació de tants i tants voluntaris que l’estan fent, com l’arrogant miopia de la política espanyola contribueixi a fer pujar el tant per cent de partidaris de treure’s del damunt aquest pes de plom que representen els malgoverns que ens escanyen des de Madrid.
Que un 4,5 % dels del PP i un 2,6 % de C’s estiguin a favor de la independència pertany només al capítol de curiositats indesxifrables que es troben en qualsevol manifestació humana.
Girem full i parlem del Sr. Martin Schulz actual president del Parlament Europeu. En Schulz havia parlat molt de fer pressió per tal que el català fos llengua oficial a Europa. Ara, però, se’n retreu, segons sembla degut a les fortes pressions dels eurodiputats espanyols i per no posar-se ell mateix obstacles en els seus desigs de ser elegit nou president de la Comissió.
Pot ser una decepció, però jo crec que fer-n’hi un retret seria injust. Una i altra vegada hem de fer-nos present que no som el melic del món, i que els polítics de tot arreu tenen altres prioritats que per ells són més urgents. I això seguirá sent així, fins el dia que els catalans, sigui amb un referéndum clar o amb eleccions plebiscitáries i una declaració unilateral, treguin la política europea (pel que fa a Catalunya) de la seva cómoda posició actual i obliguin a tothom a definir-se clarament. Però llavors ja sobre fets concrets, no sobre probabilitats més o menys vagaroses. i crec que llavors del Sr. Schulz (com d’altres que ara fugen d’estudi) no en tindrem motius de queixa.
I finalment tornem a parlar d’Unió. Uns amics em van passar fa poc la noticia que algú de la direcció d’Unió havia dit que si CDC no deixava la seva posició independentista, Unió se n’hauria de separar. I la meva reacció va ser. Santa paraula! Millor avui que demá! Així tots aquests senyors (que igual que Pere Navarro, també s’entesten a conduir contra direcció) haurien de pagar-ne les conseqüències sense poder-se amagar o diluir-se entre tot l’electorat de CiU. I que una Unió amb un programa contra la independència tregués cap escó, amb tots els respectes ho crec ben improbable. Ells mateixos…
