Matí del dilluns 10 de febrer. Els presidents de la CCAPAC (Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) i de la FAPEL (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures) arriben a les portes del Departament d’Educació amb un seguit d’al·legacions contra el projecte de decret relatiu a la programació de l’oferta educativa i al procediment d’admissió. Els dos presidents acompanyen les al·legacions amb més de 122.000 firmes recollides en menys de deu dies.
L’escena es repeteix el divendres 28. Porten més de 154.000 signatures de suport acompanyant les al·legacions al projecte de decret de concerts educatius que també ha preparat el Departament amb la intenció d’aprovar-lo en les properes setmanes. La campanya de recollida de firmes ha estat organitzada per les dues federacions d’AMPA i per les patronals que agrupen els titulars de les escoles concertades. Representen un terç —a Barcelona arriba al 57%— dels 1.330.000 alumnes d’Educació Infantil, Primària i Secundària de Catalunya. Durant la campanya els grups de Whatsapp, els murs de Facebook i les piulades de Twitter han tret fum: la concertada està en peu de guerra.
El març de l’any passat es va signar el Pacte Nacional contra la Segregació Escolar. Hi eren el Departament d’Educació, el Síndic, els municipis i la comunitat educativa, però la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) i la USTEC, el sindicat majoritari dels treballadors de l’escola pública, se’n van despenjar finalment. El Pacte reconeix que la primera causa de segregació és la barrera econòmica que afecta tant els centres públics com els concertats, i acorda que per aconseguir un sistema educatiu més inclusiu cal que totes les escoles del sistema comparteixin la responsabilitat en l’acolliment de l’alumnat amb necessitats especifiques i especials, és a dir, dels alumnes de famílies amb pocs recursos i/o en situació de desavantatge educatiu, com els nouvinguts, els que pateixen entorns familiars difícils, o aquells que presenten problemes d’aprenentatge o discapacitats diverses.
Hi ha centres públics i concertats que s’impliquen en l’escolarització d’aquests alumnes i n’hi ha d’altres que no, però existeix un desequilibri entre les dues xarxes. Si considerem el percentatge d’alumnes estrangers, que són una part important dels que presenten dificultats, segons dades de l’Idescat l’any 2015 l’escola pública en tenia a l’ESO una mitja del 17,1%, mentre que l’escola privada en tenia un 6,9%. Precisament, el nou decret desenvolupa el compromís del Pacte per aconseguir una distribució més equitativa d’aquest alumnat. Fins aquí tothom està d’acord.
El problema rau en els recursos per implantar-ho perquè els alumnes amb necessitats d’atenció especial requereixen de psicopedagogs, psicòlegs, hores extres i diners per cobrir els serveis escolars. L’escola concertada troba inadmissible assumir un percentatge més gran d’aquests alumnes sense el finançament que els permeti atendre’ls degudament i sense comprometre el nivell d’aprenentatge dels grups.
El projecte de decret xifra en 145 milions la inversió necessària per finançar la xarxa concertada d’Educació Infantil 2n Cicle, Primària i ESO. Aquestes escoles asseguren que l’augment previst —però no concretat enlloc— és del tot insuficient per poder matricular gratuïtament alumnes en situació econòmica desfavorida en la proporció que els hi marqui el Departament i garantir-los l’accés a les activitats complementàries i els serveis escolars com el menjador i el transport.
El 2015, segons dades publicades pel Servicio Estatal de Indicadores de la Educación, la dotació per alumne als centres públics de Catalunya va ser de 5.197€. Mai no han estat publicades les xifres de fiançament d’una plaça concertada, però utilitzant dades de l’Idescat —“Estadística del finançament i la despesa de l’ensenyament privat 2014-2015”— es pot establir que els centres rebien aleshores una mitjana ponderada de 3.802€/any per alumne de cada mòdul concertat. Si considerem un mòdul de 25 alumnes l’assignació anual seria de 95.050€. Segons un estudi intern de les escoles concertades, el 20% d’aquesta dotació va destinat a despeses de funcionament del centre i l’altre 80% és el que el Departament d’Educació paga al professorat d’aquest mòdul.
Però les famílies han de fer pagaments per conceptes com activitats complementàries, material escolar o aportacions voluntàries a les fundacions. Anàlogament, en algunes escoles públiques s’abonen quotes per les altes a les AMPA, colònies i activitats extraescolars. Les quotes serveixen per cobrir el dèficit dels pressupostos anuals, però són un obstacle econòmic que limita el dret de les famílies a l’elecció de centre. En el cas de l’escola concertada, segons el Síndic de Greuges, el 2016 les assignacions econòmiques només cobrien el 60% de la despesa real dels centres.
D’altra banda, el nou decret estableix que al menys el 60% dels alumnes han de pertànyer a la zona educativa on es trobi el centre i supedita el concert a una programació anual de les places per part del Departament d’Educació, el qual podrà tancar unitats concertades abans que els centres els puguin oferir i les famílies comencin a fer les preinscripcions. L’escola concertada veu en aquesta disposició una ingerència abusiva. Fins ara cada centre planificava la seva oferta de places i després demanava el concert de les unitats. Aquesta nova disposició sembla constrènyer els centres concertats a una funció subsidiària del servei públic d’educació, canviant el caràcter complementari que li atorga l’actual Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009 durant el segon govern tripartit.
La LEC considera que les escoles concertades presten el Servei Educatiu de Catalunya juntament amb les públiques i aposta per garantir la suficiència financera de tots els centres: per això existeix el model de concert educatiu (art. 42). També advoca el dret a la lliure elecció d’escola i un servei d’educació on els centres públics i concertats comparteixin responsabilitat i participin dels mateixos criteris d’equitat i excel·lència. Per tal d’arribar a un finançament just i avançar cap a la gratuïtat de l’ensenyament bàsic, la LEC recull el compromís del Govern a incrementar els recursos econòmics destinats al Servei Educatiu de manera progressiva durant vuit anys. Amb això es pretenia situar-los en la mitjana dels països de la UE, al voltant del 6% del PIB, però la LEC ha fet els deu anys, encara queden per desplegar punts importants de la llei, i després de la crisi el pressupost anual d’Educació amb prou feines arriba al 2%.
Arribar a consensos amplis i duradors implicant partits polítics, comunitat educativa i sindicats ha estat la praxi habitual per avançar i legislar en tot allò relatiu al sistema educatiu. El conseller Bargalló ha expressat el seu compromís amb el decret i assegura que el tirarà endavant malgrat les crítiques, però es fa difícil d’entendre l’oportunitat d’encetar un procés d’aprovació exprés a les acaballes d’un govern amb desavinences internes i unes eleccions a la cantonada.
JxCat/Convergència sempre s’ha mostrat al costat del model mixt públic-privat. Per altra banda és conegut que una part d’ERC i l’actual conseller són partidaris de collar les escoles concertades. Això també forma part de l’ideari dels Comuns/Iniciativa i la CUP, i sovint va ser casus belli del PSC durant els governs pujolistes.
Mai no sabrem si el conseller ha tirat pel dret empès pel fervor ideològic o si el decret formava part d’una planificació de govern raonada. En tot cas podem suposar que abans haurà valorat si el moment era el més adient per posicionar-se sobre aquest tema posant en qüestió el vot de més de 200.000 famílies. Quan d’aquí uns mesos es convoquin les eleccions, els votants independentistes amb fills a l’escola concertada no s’estaran amb romanços ideològics a l’hora de defensar les seves butxaques i mantenir la qualitat educativa dels centres.
