Matí plàcid de diumenge a Castellterçol. A la nit ha refrescat, com passa als pobles de muntanya, però de dia el sol s’imposa i marxem a passejar per Moià. Aprofitem per comprar els ingredients del dinar: farem macarrons. Els macarrons són fantàstics i una mare que sàpiga brodar-los és el resum de la cuina catalana tradicional i el seu futur assegurat. La mare farà macarrons i els celebrarem amb xampany com el símbol de l’alegria dels diumenges familiars. Macarrons i xampany. Contra tots aquells que sempre volen enfonsar-nos la festa, contra tots aquells que diuen que el cava és millor perquè és català o que no tot marida -maridar, concepte del que se’n ha abusat tant que ha perdut qualsevol dignitat- amb el xampany, uns macarrons servits amb aquesta beduga excel·lent que sempre et posa de molt millor humor. El xampany combina amb tot perquè les coses que són realment bones no tenen límits ni restriccions.
Si hi ha una cosa que em sembla essencial per a fer uns bons macarrons és la ceba. El punt just de la ceba. Cal vigilar perquè si el tomàquet s’hi afegeix massa aviat el sofregit queda cru i en canvi si es cou més del compte el regust de cremat impregna tot el plat. La mare a més a més de la ceba i el tomàquet també agefeix pebrot vermell al sofregit, tallat petit però amb la mida suficient com perquè s’hi trobi. La carn, en comptes de comprar-la directament picada, la traiem de les botifarres llevant-ne el budell. Sempre ho hem fet així. Encara que els italians s’esglaiarien, la pasta la passem una mica més del punt just de cocció la qual cosa els torna més melosos i grossos. Sovint ens els mengem sense gratinar però els diumenges fem festa i el formatge acaba de decorar el plat.
Dinar els macarrons que fa la mare em retorna a una nostàlgia que ara no voldria però que té tot un simbolisme. Una mare fent-te macarrons és el resguard de tots els perills que un fill pot trobar-se a la vida. Cada cullerada d’aquest plat és una oda a la nostra bella i maltractada pàtria, com si hi hagués esperança d’un món millor per cada mare que prepara macarrons al seu fill. No hi ha res millor que una mare preparant macarrons pel seu fill ni cap mare tan dolenta com perquè no siguin els millors del món. Una mare i els seus macarrons podrien alliçonar a qualsevol cuiner de tres estrelles perquè l’emoció que conté el plat s’escapa dels límits de la tècnica i supera totes les mancances amb l’amor que amaga cada element i cada cocció. Tenim encara algunes coses bones per celebrar a la vida i sens dubte els macarrons formen part d’aquest dolç rànquing.
Després hem fet les postres i el sofà ens ha cridat per veure una pel·lícula francament dolenta.
