Amant del FC Barcelona, dels animals i ferma defensora de les llibertats, coneguda popularment com la “Tina Turner catalana”, Magda Oranich (Barcelona, 1945) és una de les advocades més mediàtiques de Catalunya. Va ser detinguda per participar en les reunions de l’Assemblea de Catalunya i és especialista en dret penal.
Et consideres una persona feminista?
Sí, i tant, per defensar la igualtat i els drets de les dones. Quan vam començar el moviment feminista a Catalunya, semblava com una cosa estranya. Llavors no hi havia tanta televisió. En el meu cas, em vaig sentir gairebé obligada perquè en ser jurista i en veure tan poques dones, veies la discriminació que hi havia i que ara, per sort, no hi ha. Ara, a més, crec que hem guanyat molt, ja que la societat es preocupa del feminisme.
Per tu, què és el feminisme?
És aconseguir les llibertats i la igualtat de drets entre homes i dones. Fa uns anys no teníem igualtats, però ara ja sí, per sort. Ara veus que els grans partits són feministes, menys Vox, que amb aquests anem una mica malament. Però la resta es barallen per veure qui és més feminista. Els maltractes a les dones era una cosa individual, que es veia a la casa, que se n’amagaven perquè els feia vergonya, però, en canvi, avui dia és un problema social. Abans no sortia, no es comptaven les morts de les dones.
Hi ha presència femenina en el món del dret?
Ara sí, i majoritària, quan estudiàvem ja hi havia força dones. En canvi, a enginyeria no n’hi havia, només una. I ara quan veig que a les facultats d’enginyeria hi ha dones penso, jo he lluitat perquè hi siguin.
T’has sentit sola en el camí de defensa de les llibertats de la dona?
No. Durant el moviment antifranquista que lluitàvem contra la dictadura ja érem unes quantes, però érem poques. Als llocs de direcció tot eren homes, però al llarg de la història jo crec que hem fet més del que es diu, no només per les llibertats de les dones, sinó per tot. En el món del dret, quan jo vaig acabar estava prohibit ser jutge perquè deien que no teníem prou objectivitat. De fet, estaven prohibides una sèrie de professions. Per sort, després ja es va autoritzar. Quan jo em vaig col·legiar, advocades érem un 1% i ara som més del 50% i de jutgesses quasi tot són dones en primera instància. Cap al suprem n’hi han arribat menys. L’escola judicial està aquí a Vallvidrera i la promoció de l’any passat van sortir més d’un 70% dones i a França passa igual. A poc a poc ja són més i més. A mi ja no m’impressiona, però quan em trobava les primeres jutges no m’ho podia ni creure.
Hi ha separació de poders a Espanya?
Sí, crec que hi ha separació, però el problema és que el poder més important és el judicial a les altes instàncies, al Suprem. Ens hem trobat a jutges polititzats, que la justícia està massa polititzada a altes instàncies. De fet, ara estan manant molt més alguns jutges que no pas el govern.
Què en penses quan alguns sectors de l’independentisme assenyalen l’Estat espanyol com a feixista?
No, jo feixista no. A veure, el llenguatge s’hauria de precisar. El feixisme va ser una cosa molt forta. A Itàlia, aquí, assassinats, tortures… i llavors dir feixisme a determinats comportaments que no m’agraden, potser no és la millor manera.
Es pot equiparar la condició d’exiliat polític per les seves idees que els de la guerra civil?
Sí, el que passa és que avui dia n’hi ha quatre o cinc i durant la guerra civil n’hi havia milions. No estic d’acord en el fet que hi hagi discriminacions, ni gent a la presó per les seves idees ni exiliats polítics, però no ho podria comparar amb el feixisme. La paraula feixisme és molt forta.
En els anys que portes exercint hauràs vist atrocitats…
Sí, assistir a una pena de mort segurament és el pitjor record que tinc a la vida. Ara, quan sento els petards, em recorda alts trets dels afusellaments, no ho puc evitar. Ho recordo horrible. És terrible des del punt de vista d’advocat, de jurista, de tot.
Què en penses quan ara escoltem polítics de l’extrema dreta tornant a debatre sobre això?
És horrorós, és anar anys enrere. Vox és l’extrema dreta i aquest auge està passant a tot Europa.
Consideres que Espanya té una democràcia consolidada?
Crec que és una democràcia en molts efectes, ho ha dit inclús les Nacions Unides. Quan alguns joves em diuen frases com “això és com una dictadura” penso, ai si haguessis viscut aquella època… les dones fent gimnàs havíem de vestir-nos d’alguna manera, veure una jutgessa o una policia de tràfic era sorprenent… han canviat moltes coses.
Què et ve al cap quan penses en Salvador Puig Antich?
Hi penso molt, he estat molt amb les seves germanes. Allò va ser increïble, ell era anarquista, potser per això no va tenir alguns suports, però ningú es pensava que l’executarien. Aquell dia jo estava al jutjat de guàrdia i es comentava que hi havia hagut un atracament comú, però jo ja vaig veure que no, que allò no anava d’atracaments. Tot plegat va ser molt injust, perquè no era assassinat, el Tribunal d’ordre públic mai va dictar pena de mort…
El Salvador Puig Antich l’estava veient a la presó, jo també hi era, havien matat Carrero Blanco i el Salvador, des de la cel·la, em va dir, “han matat a Carrero Blanco i a mi”. És evident que es van voler venjar de la mort de Carrero Blanco. Ningú s’ho esperava, feia anys que no s’aplicava la pena de mort a Espanya.
El que va passar a Catalunya l’any 2017 va ser un cop d’estat?
No, va ser un dels dies més impactants de la meva vida. Al meu col·legi no ens van estomacar, però vaig al·lucinar amb el que va passar. Crec que és una data que els catalans no podem oblidar. N’hi ha moltes que el celebrem, no ens n’oblidarem. L’any 2017 el vaig gaudir molt.
Va ser il·legal el que va passar?
No. En aquell moment no estava en el Codi Penal el fet de convocar el referèndum. En absolut un cop d’estat. Havia estat castigat convocar un referèndum, però en aquell moment no ho estava. L’1 d’octubre va ser com la nit de Reis. Ens van dir que havíem d’estar de matinada desperts i jo abans de les 5 del matí ja era a Barcelona. Era una il·lusió per a molts catalans.
Vist el que va passar, veus l’oportunitat de convocar un altre referèndum?
L’oportunitat la crec sempre, però potser ara mateix no seria el moment.
El resultat de l’1-O va ser vinculant?
Vinculant no ho sé, però important segur que sí. Preferiria fer-ne un altre amb llibertat total i a veure el que surt. N’hem d’estar orgullosos. La gent tornaria a votar, alguna cosa hi ha d’haver i no hem de perdre l’esperança en el fet que passi.
Ets més partidària de trobar la solució en la via pactada o en la confrontació amb l’estat?
M’agradaria poder pactar, però no ho veig possible. És evident que amb aquest govern hi ha hagut els indults, però amb un govern de PP i VOX seria impossible.
Podries descriure a…
Yolanda Díaz: està començant, és la novetat.
Manuel Marchena: la sentència que va fer va ser un horror.
Santiago Abascal: és d’un altre planeta, l’extrema dreta em fa por.
Felipe VI: És el rei, però jo soc republicana.
Joan Laporta: he estat a la junta del Barça, és el president del club i no podem oblidar que el Barça és més que un club.
Francesc de Dalmases: el conec molt poc.
Artur Mas: un gran president de la Generalitat. No ha d’anar a la paperera de la història, crec que és una gran persona.
José Montilla: també president de la Generalitat, no el vaig votar, però no tinc cap crítica a fer-li.
Jordi Pujol: no teníem res durant aquells anys i gràcies a la seva política vam avançar, li tinc admiració.
Irene Montero: li tenia simpatia, però amb la llei del Només Sí és Sí s’ha fet un embolic al cap. Ha perdut molt prestigi.
Alberto Núñez Feijóo: tenia una idea millor del que he vist ara.
Sílvia Orriols: no en tinc tan mal concepte d’ella com diuen alguns. És llesta, però diu algunes coses que no hi estic d’acord.
Laura Borràs: té un problema molt gros a sobre, té una condemna. Em sap greu el que li passa en l’àmbit personal, però jo ja no m’hagués presentat a càrrecs públics sabent que tinc un judici.
Gabriel Rufián: no és el meu candidat, però té la seva gràcia, és divertit sentir-lo.
Pedro Sánchez: és un home llest que se’n surt de moments difícils.
Salvador Puig Antich: està en els meus records, és un màrtir.
Jaume Alonso Cuevillas: company de professió. Ara no pensem igual, però amic de molts anys.
Bea Talegon: discrepo amb ella amb la negació total de les vacunes i la covid-19. Jo no soc antivacunes. A més, s’ha fet del Putin, però jo estic radicalment a favor d’Ucraïna.
Podeu escoltar aquí l’entrevista sencera:
