Fartes. Estem fartes. I farts. També estem farts. Perquè així com hi ha dones de Vox, també hi ha moltíssims homes feministes. Homes que ens fan costat, que s’indignen tant com nosaltres i que lluiten per la mateixa causa.
Totes estem profundament cabrejades, per no dir paraules majors, perquè a dia 23 de gener d’aquest 2020 ja eren cinc les víctimes mortals de violència de gènere. Estem enfadades perquè no deixen d’aparèixer notícies que evidencien el masclisme institucional que encara hi ha a Espanya. I dic ‘encara’, perquè en ple 2020, quan pareixia que la situació només podia anar a millor per la lluita feminista tan incident dels darrers anys; resulta que no. Què la cosa va a pitjor.
En efecte, l’última és d’aquestes que enrabien. La darrera que ha fet la Justícia espanyola és d’aquelles que haurien de fer sortir tothom al carrer i cridar alt i clar. No callar i demanar justícia. Però justícia de la de veritat. Emparament internacional si fa falta. Què sembla que a Espanya, això de ‘justícia’ sona a xinès i és massa demanar.
Aquest dilluns s’ha aplicat el resultat de la sentència d’un crim de violència de gènere que va tenir lloc el 2016 i la va prendre amb la víctima. ‘Sorpresa’. Una vegada més, els jutges i la llei del costat de l’agressor. Aquest dilluns, una dona ha entrat a presó condemnada per un delicte de lesions a la seva exparella durant una discussió en la qual ell la colpejà amb odi i l’amenaçà de matar-la. Susana Flores, la maltractada, avui dormirà entre les reixes d’una presó de Madrid per intentar defensar-se. Per intentar sobreviure.
I és que, tot i la declaració del seu fill que ara té dinou anys i que va presenciar la pallissa: “Mi madre lo único que hizo el día de los hechos fue evitar ser asesinada“; l’autodefensa li suposarà, per súmmum, tres anys i mig més de venjança. De venjança patriarcal.
Però encara és més el motiu d’indignació d’aquest únic cas. D’aquest entre infinits que ens fan bullir la sang i han fet sortir això del que el sistema tem tant. Això al que li diuen ‘ideologia de gènere’ amb la mala intenció de canviar-li el significat real al terme ‘feminisme’.
La ideologia de gènere és allò que ha adoptat l’extrema dreta per intentar fer-nos creure que el feminisme és el masclisme de la banda contrària. És la concepció que els conservadors han inventat per senyalar-nos de ‘feminazis’, desterrar el feminisme de la igualtat i esperonar (per si necessitava més força encara) el patriarcat. No us els cregueu, aquesta ‘ideologia de gènere’ no existeix, només les ànsies de fer justícia (i aviat). Per no haver de lamentar més morts.
Bé! Què me’n vaig per les bardisses… Tot i que l’agressor i exparella de Susana Flores va ser condemnat per un delicte de violència de gènere, mai va entrar a presó. L’Audiència Provincial de Madrid, en canvi, mai va considerar que les accions de Susana fossin en defensa pròpia i els magistrats tampoc indagaren en la història precedent als fets, en la qual figuren informes mèdics d’agressions contra ella des de 2009. Una Justícia ‘amb enfocament de gènere, imparcialitat i valors ètics’. Sí, senyor.
Fa una setmana, l’advocada de la víctima Griselda Herrera va presentar una petició d’indult davant el Ministeri de Justícia notificant la injustícia i el fet que la sentència no va considerar tot el que s’havia de tenir en compte. El fill de la víctima, per la seva banda, va denunciar que mai se’l cridés a declarar per “ser menor d’edat” i no poder relatar tota la violència a la qual la seva mare va ser exposada. De moment, la petició d’indult segueix damunt la taula i sense resposta.
I és que, davant els ulls de la Justícia espanyola, tots els relats de les víctimes són mentides o arguments sense credibilitat. Perquè el cas de Susana Flores, com va declarar, només és un més. En tots ocorr més o manco semblant: l’agressor anava begut i es va començar a posar violent. La va empènyer fent-la caure damunt una taula i començà a escopir-la a la cara. “Te voy a matar cuando te vea con alguien“, li deia, mentre li propinava punyades a la cara i li pegava puntades de peu. Però la ‘delinqüent’ és ella per tenir la ‘sort’ de trobar una botella de vidre que havia caigut de la taula i forcejar amb ell per desfer-se’n.
En efecte, el calvari de Susana Flores es remunta al 2005. Tal com va relatar a eldiario.es, les agressions verbals i físiques van durar molts d’anys, durant els quals fins i tot la Policia va acudir al seu domicili després de diversos episodis violents. Ella, però, mai va arribar a formalitzar una denúncia. (Com sol passar). Tot i això, els atestats metges hi són, encara que els jutges han volgut fer els ulls grossos. De fet, la dona va arribar a sofrir un avortament a causa d’una brutal pallissa.
Com tantes i tantes víctimes, creia que la violència passaria. Això és, segons psicòlegs, un mecanisme habitual de les víctimes que sofreixen violència masclista, ja que els agressors intercalen els assaltaments amb períodes ‘dolços’ en els que se’n penedeixen i demanen perdó. Però fins i tot l’arribà a amenaçar de matar al seu fill si el deixava. Com per no tenir por de denunciar!
Davant tot això, una vegada més, la llei i la justícia han estat a ‘l’altura’. Estan a l’altura. Mentre a nosaltres ens maten dia rere dia amb impunitat, hi ha Comunitats Autònomes com la de Madrid, per exemple, on veuen innecessari les xerrades feministes als col·legis o contra la violència masclista. El 2019, el balanç de la Delegació del Govern per la Violència de Gènere va ser de 55 dones assassinades en mans de les seves parelles o exparelles. La xifra més alta des de fa un lustre. Aquest gener ja tenim els crims de dia 6 a Esplugues de Llobregat (Barcelona), dia 12 a Puertollano (Ciudad Real); dia 18 a Terrassa (Barcelona) i dia 22 per partida doble: un a Toledo i un a Granada.
Cridem fort perquè prest es faci justícia. Per Susana Flores, per totes les que han matat i perquè no hàgim de plorar cap mort més.
