Un cop escenificat el trencament de la federació CiU -i vagi per endavant que liquidar CiU no vol dir que CDC i UDC deixin d’entendre’s, ja que CiU és un invent del 2001, i els dos partits poden trobar noves formules per seguir entenet-se-, el president Mas ha llançat dos missatges contradictoris en pocs dies: des de Molins de Rei anunciant que volia fer una llista del president amb les entitats civils. I des de la Generalitat posant a quatre membres del partit a govern, tots ells provinents de la JNC, és a dir, militants de solvència contrastada, i desoint la demanda d’ERC de començar a fer el govern d’unitat que defensem els que ens creiem el full de ruta.
Només hi veig una lectura. Mas està refundant convergència. I això és bo. En aquest paper l’entenc. Com a líder del país cap a la independència, em costa molt més. De fet, no me’l crec gens.
Catalunya necessita un partit que representi a un centre moderat, desde liberals a democristians, i algun socialdemòcrata tebi. I que ho faci des d’una òptica clarament independentista. Amb la crida a anar amb el president, Mas fa un intent desesperat i poc afortunat de reagrupar al seu voltant les inquietuds polítiques d’un sector organitzat de la societat civil, que l’ha admirat, almenys fins ara. Li demana a aquest sector que faci un pas i s’impliqui amb ell. Fe cega en la persona, per damunt dels partits. Per fer què? Un procés, que allargarem un parell d’anys per anar avançant cap al plantejament d’arribar a consolidar una idea de país amb il·lusió, atents a possibles pactes amb l’Estat que millori l’ofec actual… A la recerca del peix al cove.
Si aquest sector organitzat no li fa la feina, Mas ha dit que ell es presentarà amb els seus de veritat (és a dir, amb els polítics de CDC que ho son de sempre, des de la JNC) per fer la política habitual de partits sense embuts, això si, renovant-se per adaptar-se als nous temps. Els dos missatges de Mas configuren clarament una potent refundació de Convergència: de CiU a CiANC. Falta que la gent de l’ANC i Òmnium li comprin, però és un bon intent!
