Crec que els catalans no havíem fet mai tantes matemàtiques com en els temps actuals. En fan els inversors a la Borsa que cada dia es desesperen al veure les baixades, en fa el botiguer per mirar d’atendre els seus compromisos, en fa el Govern mirant d’on estiraran més el pressupost, en fan els bancs al veure que els immobles que s’ha quedat i els préstecs atorgats no tenen sortida, en fa la mestressa de casa per arribar a fi de mes. O sigui que els números han passat a ser primordials per a tots.
Actualment la calculadora és una eina fonamental de les llars. Abans quan fèiem les regles aritmètiques, amb uns inacabables papers o llibretes, ho repassàvem mil vegades ja que el compte era llarg i era fàcil equivocar-se. Ara tenim aquestes maquinetes que no fallen i que ens desesperen quan endevines que el mes s’allarga massa i els diners s’escurcen.
El números mai m’han agradat. Són impersonals, no tenen sensibilitat. Les lletres en canvi poden donar-te emoció, tristesa o alegria, o assabentant-te el que passa en l’ample món. Poden donar-te goig o tristesa però mai la fredor d’un número que és només una xifra. Com més esdevé cada persona un número, un individu, menys es té en compte que és un ésser humà i es perd la riquesa de la seva identitat.
Els números, quan s’expressen en diners, són freds, glaçats. No tenen ànima. I quan els toquem massa patim el risc de que congelin també el nostre cor. Les persones els pronunciem i enumerem sense emoció però els hi donem una importància vital en la nostra vida. N’hem fet el motiu fonamental de la nostra existència i la paradoxa és que per aquest motiu encara patim més la situació de crisi. És una espècia de ludopatia col·lectiva que impedeix veure que la resposta i solució es mou en altres paràmetres que els de la cobdícia.
Encara que no m’agraden aquest tipus de números hi he de tractar, com quasi tothom. Rebo extractes de bancs, rebuts i més rebuts, impostos, taxes, quotes i mil fórmules més de paperam que el banc m’envia, que detesto i m’avorreix.
El meu són les lletres, Qui podrà donar-me més plaer que una poesia de Maragall, de Sagarra o de Verdaguer?
Poeta i llaurador sóc
i faig la feina tan neta
Que llauro com un poeta
i escric com un llaurador.
