Just dissabte va fer un any, el 15 d’octubre del 2015, em vaig llevar ben d’hora per anar a l’ofrena floral dedicada al President Companys al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. De Prats de Lluçanès a Montjuïc vaig entrar a Barcelona a buscar el Jordi Carbonell. Immens honor poder portar-lo, acompanyar-lo i escoltar-lo. Bestial. Me’n feia creus, el trajecte de casa seva al lloc de destí va ser un viatge de mestratge d’incalculables dimensions. I no exagero.
Quina dignitat, integritat, memòria, saviesa, bonhomia, passió… que tenia al costat. Quina lucidesa. Amb un respecte absolut i un tracte exquisit cap a mi. Estaré eternament agraït d’aquest petit gran ‘detallet’, que dissabte a Montjuïc es feia ben present després que aquest estiu el Jordi li arribés el moment de morir.
L’any passat, després d’anar al Fossar de la Pedrera vam anar al Passeig Lluís Companys a acompanyar, junt amb altres alcaldes del país i dirigents polítics, a Artur Mas a declarar. Tothom saludava al Jordi Carbonell i ell tenia un somriure i unes paraules per comentar amb tothom. El Jordi va aguantar des de quarts de 9 del matí fins a quarts d’1 del migdia, a la seva cadira de rodes que jo empenyia però d’on no es va estar d’aixecar-se (amb molta dificultat) quan va caldre. Havíem quedat que només acompanyaríem a Mas durant l’entrada, perquè ell preveia cansar-se abans, però va aguantar i bé fins la sortida, quan encara es mostrava enèrgic.
La seva mort aquest estiu ens va deixar un buit important. I el trobem a faltar, l’enyorem.
Al mateix temps, dissabte el país s’omplia d’actes com cada any per recordar el President de la Generalitat afusellat pel feixisme. ERC va estar abocada arreu de Catalunya a recordar els valors que Companys encarnava i encarna, i pel moment polític en què estem agafant embranzida per culminar els objectius. A Prats de Lluçanès, l’acte també es repeteix any rere any, i enguany va anar molt bé. Vam muntar una xerrada amb el Roger Heredia, de l’Associació del Banc d’ADN i familiars de desapareguts, i a l’esplanada de Lurdes vam llegir poesia i llençar coets en homenatge al President Companys.
Per últim, deixeu-me aplaudir la iniciativa del Govern de la Generalitat de Catalunya de proclamar el 15 d’octubre com a “Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista”, que fan que noms com Companys i Carbonell (identificats cadascun amb alguna de les premisses del Dia) i tants i tants altres rebin homenatges com els que es mereixen.
En memòria de Lluís Companys i en enyor de Jordi Carbonell, PAU, JUSTÍCIA i AMOR. Guanyarem!
