Crec que com ha dit el Conseller Mascarell, la restitució dels documents confiscats durant la Guerra Civil “És un acte d’afirmació democràtica i de dignitat nacional”. Al final de la Guerra Civil, i als inicis de la llarga nit del franquisme, vam patir l’espoli dels nostres documents, que van ser enterrats a l’Arxiu de Salamanca. Així, es feia palès allò que digué Unamuno a la ciutat de l’espoli i que per carta ens ha fet recordar Josep Pàmies, l’únic receptor espoliat que encara viu: “vencereu, però no convencereu”.
Ja des dels anys 60’, alguns particulars intentaren recuperar-los, però aquesta reivindicació no prengué força fins a la constitució de la Comissió per la Dignitat, que juntament amb els governs de la Generalitat de Catalunya s’ha enfrontat a la voluntat dels governs de l’estat espanyol. Si bé no hem aconseguit tots els documents, finalment sí que hem recuperat una part de la història i de la dignitat, que ens havia sigut arrancada, no només a nivell particular o associatiu, sinó també com a país.
Dic això, per què a l’acte seia darrera de les filles d’ Antoni Rovira i Virgili, Francesc Cambó, Josep Pàmies i Pau Romeva i Ferrer i us he d’assegurar que mai havia vist tanta il·lusió, alegria, emoció ni, en definitiva, tant sentiment, als ulls d’aquestes dones d’avançada edat, al moment que han rebut una part dels documents que els foren confiscats als seus pares. No tan per la raó material sinó, sobretot, pel retorn de la memòria i la dignitat a una generació que com ha dit Josep Cruanyes: “Van veure vexats els seus drets”.
Si la cromàtica ideològica dels qui formaven els particulars era variada, també ho era la de les entitats. Des de la CNT-FAI i el PSUC, passant per ERC, la UGT, continuant pel CADCI i Foment del Treball, i la FNEC, que tinc l’honor de presidir.
La pluralitat de particulars i entitats que esperàvem aquesta restitució dels documents, però sobretot la de la memòria i la dignitat, no només posa de manifest que s’ha fet tard, sinó que per damunt de les diferències ideològiques rebérem tots perquè rebé Catalunya, i que per això avui tots hem recuperat una part de la nostra memòria i de la nostra dignitat col·lectiva.
Aitor Pérez i Codorniu
President de la FNEC
