Els independentistes, els demòcrates, no oblidarem el que vam viure aquell 9N del 2014. No oblidar el que hem fet per saber on hem d’anar està bé; vaja, és imprescindible. I no oblidarem les manifestacions (fins i tot les que érem pocs), no oblidarem elecció rere elecció en què hem plantat batalla a l’espanyolisme ranci i al catalanisme caspós. No oblidarem totes les accions fetes des del més petit gest de convèncer a algú, a penjar un cartell, a portar les propostes d’emancipació a les eleccions, o a desobeir la legalitat espanyola imposada.
I resulta que ara som majoria. L’independentisme compta amb la majoria social i la majoria política a Catalunya. Ho escric i encara me’n faig creus. I com que ho estàs llegint, torna-ho a fer, que val la pena interioritzar-ho bé. Si algú ho posa en dubte, si algú ho qüestiona, si algú s’inventa això de la majoria silenciosa a Catalunya, etc que miri els resultats de les eleccions del 27S, observi la participació i els vots a les candidatures. Si després encara en dubta, que traslladi aquests resultats a com haurien estat en un referèndum amb tota regla.
Així les coses, aquesta setmana ens fan recordar aquell 9N, aquell dia de novembre del 2014 (i el què ens va costar a tots plegats arribar-hi!) que vam votar, vam votar independència, vam obrir escoles i instituts, vam fer cues, vam estar a meses, vam mobilitzar…ho vam fer TOT per mostrar una vegada més els anhels de llibertat, la set de justícia.
I tornarem a fer-ho. Aquell 9N2015 va ser el referèndum que no ens van deixar fer. El 27S2015 ha esta el referèndum de la independència. Aquest 13, 14 i 15 d’octubre tornem a sortir alegrement, desconnectats de l’Estat espanyol retrògrad, per fer-nos a tots plegats protagonistes del què anem a fer.
Ja m’estic “procésconstituejant” a sobre. Vinga, sortim, i sortim i sortim. Manifestem-nos. I amb tota la legitimitat democràtica comencem ara mateix el procés constituent, per parir la República Catalana del segle XXI. Per la dignitat del poble!
