Pels que tenim una memòria relativament curta, Romania és poc més que la llunyana imatge de Nadia Comanenci fugint als Estats Units, del Conducator Ceaucescu executat mentre dinàvem el dia de Nadal de 1989, el drama dels orfenats i els nens arribats de Bucarest i les migracions recents. Però hi hagué un temps en que Romania, aquell país llatí envoltat d’eslaus que conserva en el seu nom la petjada de l’Imperi, donà almenys tres noms a la gran cultura: Eugène Ionesco, Emil Cioran i Mircea Eliade. D’aquest darrer, un dels grans historiadors de les religions, erudit savi, narrador fascinant ens han arribat darrerament les primeres traduccions al català. Hem d’estar content, però alhora avergonyits: És normal que l’obra d’un dels pensadors més destacats del segle XX, d’un dels escriptors europeus més recomanables i símbol d’una cultura que ja tenim més a prop que mai, encara estigués disponible per al públic català en la nostra llengua? Per sort, dues editorials – cadascuna pel seu camí i amb obres completament diferents – han esmenat aquest oblit flagrant.
Cal dir que la primera a oferir un text d’Eliade al català va ser Viena Edicions que amb l’encert habitual va col·locar Maitreyi, la novel·la més coneguda de l’autor en la seva col·lecció de clàssics del segle XX El Cercle de Viena. Maitreyi o la nit bengalina és molt més que una novel·la, fins i tot molt més que la més coneguda de les obres d’Eliade o que un clàssic del segle passat: és una història d’amor fascinant, que transcendeix el que queda explicat al llibre per esdevenir una història d’anada i tornada. El 1928, el jove Mircea Eliade viatja a l’Índia seguint el seu interès per les religions orientals. El seu mestre, el pensador Surendranath Dasgupta l’acull a casa seva, on no triga a néixer l’amor amb la seva filla, la joveníssima Maitreyi que dóna nom al llibre, poetessa i deixebla de Tagore. El relat de la passió d’aquest primer amor intens i fascinant, en un univers de sentiments, honors, secrets i tabús, se’ns presenta sota l’aparença del relat de l’enginyer Allan, enamorat, també, de la filla del seu cap. Evidentment, Maitreyi. La història, però, no s’acaba en el previsible i desesperat final de la relació, sinó que, anys més tard, la pròpia Maitreyi Devi, una respectada intel·lectual va publicar Mircea, una història d’amor, en que, des del punt de vista de la jove hindú que, també, descobreix l’amor entre cultures a través de l’hoste occidental del seu pare, defensa el caràcter pur i net de la seva relació. Fins i tot, sembla que els antics amants, ja uns venerables ancians, es tornaren a veure, molts anys després.
Poc després, l’editorial Fragmenta – de qui parlàvem fa ben poc – ens tornava a donar motius d’alegria amb la traducció, per primera vegada al català, d’un dels assajos més importants i transcendents del Mircea Eliade historiador de les religions: El sagrat i el profà. En aquest estudi, publicat per primera vegada en alemany a la dècada dels cinquanta, el religiós sense religió que és Eliade parteix a la recerca d’allò que roman del sagrat en el món profà a través d’aquesta vinculació o alteritat entre les dues categories. És a dir, al contrari dels qui troben el record del profà en el sagrat, l’autor segueix la petjada de tot el que de sagrat es manté en l’univers profà, de tot allò sagrat que es conserva amagat en el món profà. Partint de les societat arcaiques que tant van interessar al savi, a través d’aquesta dicotomia es pot arribar a l’art contemporani, on la traça del sagrat és absolutament patent, quan més difícil sembla localitzar-lo.
Aprofitem, doncs, l’oportunitat de llegir en català, i per primera vegada, a l’imprescindible Mircea Eliade en català i llegim-lo, per partida doble, com a novel·lista i com a estudiós. Mai ha estat tan fàcil.
ELIADE, Mircea
Maitreyi o la nit bengalina. Viena Edicions, Barcelona 2011.
El sagrat o el profà. Fragmenta Editorial, Barcelona 2012.
