El nou Bisbe de Roma s’enfronta a importants reptes i greus dificultats en l’exercici del seu ministeri, nous i vells esculls que mai semblen del tot nous i no per vells són superats esculls en una institució que contempla la història “sub specie aeternitatis”, i així ha de ser, entenem, adherits com som a la divisa spinoziana,
Segurament en poques setmanes tot el brogit mediàtic anirà escampant i poc més que els titulars es recordaran deduïts de les primeres intervencions i homilies del Papa Francesc, i serà en aquell moment quan la lluita titànica que té encomanada començarà de debò, havent de superar inèrcies i incomprensions, corrents de fons interiors i exteriors que voldran portar la nau cap a les aigües manses però pestilents dels seus ports respectius, i haurà de guardar-se d’escurçons i sepulcres blanquejats de dins i de fora de l’Església.
De dins, i sobretot, dels acomodaticis que correran a cercar sabates gastades i a estudiar-se per primer cop les línies de metro de les seves ciutats respectives; de fora, de tots aquells que ara s’han d’empassar i maldigerir els acudits sobre l’Esperit i les seves soflames democratitzants que pontificaven com d’impossible és que un col·legi cardenalici nomenat per un Papa pugui escollir un nou Papa amb idees ells en diuen progressistes.
Tant lluny dels uns com dels altres, El Matí Digital, que entre els seu il·lustres col·laboradors no compta (encara) cap vaticanista de prestigi, poc més que el que avui diu dirà. D’una banda, El Matí té per norma de funcionament interna imposada pel seu anterior director no publicar cap article que malparli de la Santa Seu , entre d’altres raons perquè aquest és un terreny abastament llaurat per la immensa majoria de publicacions del país (…la prohibició només s’estén a dos ítems més que ara no venen al cas però que coincideixen a ser motiu de veto per la raó explicada). I d’altra banda, l’estil que ens caracteritza, sense ser en absolut iconoclasta, tampoc està massa avesat a l’encenser. Aquestes seran les raons per què els nostres estimats lectors trobaran poques ratlles ni en un sentit ni en l’altre a l’entorn del Summe Pontífex, a qui, òbviament, desitgem salut i fortalesa per a portar a terme la màxima ignasiana de “en tot estimar i servir”, en un intens i fructífer pontificat. I una Bona Pasqua.
