“Suposeu que s’alci al carrer un gran tumult, per qualsevol cosa, al voltant d’un fanal de gas, per exemple, que moltes persones influents volen enderrocar. Un monjo vestit de gris, que és l’esperit de l’Edat Mitjana, és interrogat sobre el cas i comença a dir, a la manera àrida dels escolàstics: “En primer lloc considerem, germans meus, el valor de la llum. Si la llum és bona en si mateixa …” En arribar a aquest punt, i una mica excusablement, tiren per terra al monjo. La multitud envesteix al fanal, el fanal és enderrocat en deu minuts i la gent van d’un costat a l’altre felicitant-se pel seu esperit pràctic gens medieval. Però a mesura que les coses van passant, no corren ja amb tanta facilitat. Alguns havien enderrocat el fanal perquè volien posar la llum elèctrica; altres, perquè volien ferro vell; altres, perquè volien foscor, perquè els seus fets eren dolents. Alguns pensaven que el fanal no era suficient; altres, que era massa; alguns obraven per ganes de trencar artefactes municipals; altres, per ganes de destrossar alguna cosa. I va venir la guerra a la nit, i ningú sap on pega. Així, gradualment, i inevitablement, avui, demà, i un altre dia, va tornant el convenciment que, després de tot el monjo tenia raó, i que tot depèn del que és la filosofia de la llum. Només que ho podíem haver discutit sota el fanal, ara hem de discutir-ho a les fosques.”
