Molt Honorable Amic, benvolgut president,
Ens plau, imitant la teva inspirada fórmula epistolar de comunicar-te amb els teus honorables, introduir breument la reedició del teu llibre Honorables. Gràcies per l’oferiment.
En tornar del teu periple suís, per als qui no coneixen la teva història prepolítica, vas aparcar una prometedora carrera professional en el món de les assegurances. Tenies poc més de quaranta-cinc anys, corria el 2007 i vas decidir fer-te activista de la cultura i de la llibertat. Es pot reviure aquesta etapa en el que segueix sent, per al nostre gust, el teu millor llibre: Ganivetades suïsses. (Tot sigui dit sense desmerèixer cap altre, com el que vas dedicar a Muriel Casals.) Reconvertit per fi en editor i escriptor, et vas topar amb en Capi, que era, com tots nosaltres, un convençut democratacristià independentista a la recerca d’una refundació radical d’Unió Democràtica de Catalunya, Déu l’hagi perdonada. I et va convèncer per codirigir El Mati Digital, el projecte que va recollir, i recull encara, el testimoni en versió digital del memorable diari democratacristià dels anys 30, El Matí. Quins anys, Quim! A risc de semblar imprecisos es podria fer la ucronia de dir que la colla d’El Matí militàvem a Unió pensant que ho fèiem a la vella Unió, sense saber que, en el fons, nosaltres érem més de l’Acció Catalana. I així s’entén que tu tampoc no hi militessis, a Unió, com darrerament s’ha dit: perquè als teus articles explicaves que tu eres un senyor de l’Acció. Potser per això, potser també perquè tens el teu punt liberalot, mai has acabat de militar del tot en cap partit. I potser això també et deu fer una mica més fàcil ser el president de tots.
El teu Honorables és el recull d’una vintena d’articles que vas publicar a El Matí Digital entre els anys 2009 i 2011. Amb un format epistolar molt directe, t’adreçaves a polítics i prohoms de la nostra història republicana dels anys de preguerra civil. Un consell, lectors: deixeu-vos portar per la prosa planera i xammariana (més que planiana, diríem) d’en Quim Torra. Les cartes, esmolades, d’àgil lectura, passen revista i reten homenatge a una vintena d’homes que ens hagués agradat conèixer personalment. I llegint-te, amic Torra, quasi ho aconseguim. I et deixen amb ganes que no n’hagis escrit més, de cartes-retrat, perquè, no cal dir-ho, cadascú en té la seva, de llista d’Honorables; la nostra, la de cadascú de nosaltres, hauria inclòs altres dones i homes que ens han marcat i que han afaiçonat la nostra lluita, i segurament la discussió mereixeria una llarga sobretaula després d’una bona macarronada a les Llosses… però això, com deia Baloo a Mowglie, això ja seria una altra història, i el que cal és parlar del llibre, i dir que cal llegir-lo. I que qui ho faci, veurà que el Torra que interessadament volen dibuixar els poders espanyols no es correspon, ni de lluny, amb el real. Aquesta és la intenció d’aquesta reedició.
El que no imaginaves, president, és que deu anys després d’haver adreçat les teves sentides cartes als nostres ”honorables”, et veuries tu mateix empès a ser-ne un d’ells. Un repte, no per inesperat, menys decisiu. I ho fas en un moment convuls, agre de presó i exili, complex i particularment apassionant, perquè estem patint un dels moments de major involució democràtica des de fora, i alhora de més esperança des de dins. Tens el repte de fer-te i de fer-nos dignes dels honorables que t’han precedit i, molt especialment, dels “altres honorables” com el teu avi Josep Maria. Ell representa molts dels nostres avis i àvies que ostenten amb tanta o més noblesa el títol d’honorable que molts dels grans. Perquè darrere cada català, cada home que viu, treballa i s’estima la pàtria —reivindicant el mot pàtria que dignament mantens al subtítol— hi ha una història d’honorabilitat que ens interpel·la i ens esperona a fer-nos dignes de la seva memòria.
Rellegir el teu llibre ha estat reconfortant. Per a molts, pot ser tot un bàlsam que ajudi a encarar amb serenitat les hores que vivim i les que haurem d’afrontar, amb el cap ben alt, fent-nos dignes de les generacions que ens han precedit. Perquè com sol repetir el nostre company també columnista a El Matí i avui pres a Lledoners amb altres amics patriotes, Oriol Junqueras, som el fruit de moltes derrotes però també som llavor de totes les victòries.
Abraçades, president,
Els teus companys d’El Matí
