(Llegiu-lo en alemany.)
Si hom s’hagués de creure moltes notícies sobre Catalunya que surten als mitjans de parla alemanya, hom podria pensar que l’independentisme ha fracassat i que, en el millor dels casos, es troba en una batalla en retirada que no té cap perspectiva d’èxit. El president a l’exili i descoratjat, els partits independentistes dividits i desunits, tota la política catalana desorientada, etc.
Com tan sovint (i no em cansaré mai de repetir-ho), aquestes veus de Cassandra han investigat massa poc, si és que ho han fet. Encara que jo soc un pacifista convençut, hi ha vegades que conceptes militars poden ser molt útils per descriure una situació com l’actual. Parlant en aquests termes: es pot dir que els catalans no estan de cap manera enmig d’una fugida, sinó que s’han retirat temporalment als seus quarters d’hivern per reprendre la lluita amb un ordre de batalla diferent.
Des del final de setembre del 2017, una etapa de la pacífica revolució catalana s’ha acabat definitivament. Una etapa en la qual els catalans (a posteriori hom pot dir: molt innocentment) pensaven que a la Unió Europea i al segle XXI hi havia fronteres ètiques i polítiques que cap estat membre podia ignorar. I tampoc Espanya. La cega violència de la intervenció espanyola a Catalunya, que no ha respectat ni la Constitució espanyola, ni el codi penal espanyol, ni els pactes internacionals de Drets Humans els ha tret brutalment aquesta comprensible il·lusió. I tot ha passat acompanyat d’un silenci tan insòlit com incomprensible de les institucions europees que —pel què sembla— no han valorat encertadament, ni de lluny, ni l’abast de la revolució catalana ni les conseqüències del seu silenci. Un dia, i no trigarà pas gaire, el Sr. Juncker i el seu equip comprendran potser els danys que han ocasionat als ideals europeus.
Mentre la parcial justícia espanyola deixa patir a la presó ciutadans exemplars, i el govern espanyol utilitza totes les martingales possibles per no haver d’acceptar els resultats de les eleccions catalanes del 21 de desembre, els partits catalans han necessitat temps per reaccionar adequadament a la nova situació. Al començament tots han fet fallades (cosa que hauria de ser prou comprensible en aquesta històrica situació excepcional), però ara sembla que s’han posat d’acord sobre el nou “ordre de batalla”, i en els dies i setmanes vinents es podrà constatar que la revolució catalana que molts ja donaven per morta, segueix tan viva com sempre.
No es pot preveure exactament com es manifestarà això. Però de dues coses en podem estar gairebé segurs. Primer: per part dels catalans, l’absència de violència seguirà sent una norma de les seves accions. Segon: per part de les autoritats espanyoles segurament augmentarà el nivell de la seva repressió cega i brutal. Això ja semblen anunciar-ho les amenaces de multes contra els manifestants identificats que el 30 de gener volien demostrar el seu suport als diputats catalans.
La nova estratègia dels catalans haurà de tenir aspectes nous, creatius i inesperats. Un d’aquests aspectes sembla ser l’activament de l’Assemblea de càrrecs electes, que es va iniciar fa pocs mesos, i a la qual fins ara s’han incorporat uns 4.000 representants locals i provincials, i diputats dels parlaments europeu, espanyol i català. Els detalls se’n coneixeran aviat. I llavors (n’estic plenament convençut) fins i tot els escèptics més forts hauran de reconèixer que un moviment que té el decidit suport de més de dos milions de ciutadans no es pot matar així com així. Ni amb mesures dignes del general Franco (que també tenia les seves lleis i la seva “legitimitat”). I es veurà que Europa no s’ha tret pas del damunt un problema incòmode, i amb un silenci continuat podria perdre tota la seva credibilitat, i que Espanya i el seu govern (d’un dels partits més corruptes d’Europa) amb la seva ceguesa només ha aconseguit accelerar la velocitat de la separació de Catalunya. Perquè gent que hom donava per morta, encara viu una colla d’anys…
NB. El títol català de l’article és una traducció molt lliure d’una frase alemanya molt coneguda.
