Abans ens semblava que quan parlava no deia res, però ahir el president Montilla va tenir temps de deixar anar un gran nombre de titulars en només 30 minuts. Fixin-se si en va dir, de coses, que va parlar de “manuals de drets internacional comparat”, és a dir, de manuals que comparen el dret del nostre petit planeta terra amb el dret d’altres planetes. També va afirmar convençut que el 25 de novembre el PSC aconseguiria uns resultats molt millors que els del 2010 i va treure a passejar la bandera del federalisme, a veure si cola.
L’entrevista fins i tot hauria tingut la seva gràcia si no fos perquè l’expresident va gosar comparar un referèndum d’independència amb els referèndums organitzats per Franco. “El referèndum és la modalitat preferida dels dictadors”, deia, total per justificar que tot el que es faci al marge de la llei espanyola (és a dir, de la Constitució), és condemnable. Si ens posem al seu nivell de demagògia, també li podríem dir que els sistemes jurídics dels règims totalitaris solen ser formalment impecables, i no per això s’han de respectar. O que, senzillament, les regles del joc que no es posen al servei de la democràcia no serveixen per a res. És clar, que potser no es pot esperar gran cosa d’un home que defensa com a valor suprem la legalitat d’un estat on la sagrada Constitució estableix que els referèndums (ben legals) tindran un caràcter merament consultiu. Una Constitució que, per cert, neix a partir d’uns referèndums ideats i convocats per un dictador. Aquella transició modèlica.
Amb aquesta tradició democràtica, Montilla hauria de guardar-se’n prou, de pontificar d’aquesta manera. I més encara quan, defensant que Catalunya no pot acollir-se al dret a l’autodeterminació, ja ens deixa entreveure que, amb legalitat o sense, s’oposa a la celebració d’un referèndum. Si tot plegat era una excusa no calia ficar tant la pota, ministro. Perquè, segons Montilla, amb això del dret a decidir faríem un ridícul espantós: ell, que de dret internacional (comparat!) en sap un munt, assegura que el dret a decidir només existeix per als territoris colonitzats. Ja se sap, que si no has estat una colònia no tens dret a decidir res. No sé per què parlem tant de referèndums.
