M’havien parlat d’aquest mossèn abans d’arribar a conèixer-lo, sobretot l’editor de Llibres de l’Índex, Josep Maria Orteu, però la veritat és que em vaig quedar sorprès i impressionat de veure la feinada que ha fet, fa i encara vol seguir fent. El seu despatx, està a la plaça del Teatre davant mateix de l’Obra Cultural i només sortir es veu la portalada gòtica de la catedral i el seu campanar. Està rodejat, sempre de papers, llibres, notes … atrafegat i ocupat… vaig tenir la sort de poder fer unes petites xerrades amb ell, em va ensenyar l’arxiu, el locals de l’escola d’Alguerès Pasqual Scanu …. aquest mossèn es la memòria viva de l’Alguer i de la seva lluita per la supervivència de la catalanitat en aquesta ciutat sarda. Ha fet de tot i fa de tot per l’Alguer, la seva varietat de la llengua catalana i per la normalitat lingüística.
El mossèn va explicar-me com el bisbe Baccallar va salvar a l’Alguer el Cant de la Sibil.la, xerrar amb ell es tot entusiasme, bonhomia i saber. La seva erudició impacte, però no es d’aquells que s’enrosca dins d’una torre d’ivori, baixa i comparteix la feina i coneixements amb el seu poble, amb tothom. La seva tesis doctoral publicada per l’Institut d’Estudis Catalans li va prologar el jesuïta, pare Batllori, i ell ho diu amb la més absoluta normalitat… ve sovint per Barcelona com quan es va fer la visitat papal per consagrar la basílica de la Sagrada Família. Però ara que l’Arxiver de la catedral de Barcelona mossèn Baucells el vol convidar a les trobades dels arxivers catalans podrà haver-hi una intercomunicació més forta, fluida i constant entre els arxius dels bisbats de llengua catalana i el de la catedral de l’Alguer. Un dels llibres que va sorprendrem més de Nughes fou el del Sant Crist de la Misericòrdia i la setmana santa de l’Alguer, on recull alguns dels cants en la llengua del poble de Setmana Santa .
La seva obra escrita impressiona, ha fet editar i reeditar el missalet en la varietat algueresa de la missa. Aquest missalet és el llibre més cops editat en català a l’Alguer. Ha fet una edició facsímil d’un catecisme alguerès de les primeries del XIX, canta el Cant de la Sibil.la cada nit de Nadal… fa classes de català … celebra cada setmana a l’església de sant Francesc la missa en català – vaig anar-hi -, la impressió que em va produir sentir algunes de les estrofes del Virolai de la Mare de Déu de Montserrat fou total- i el segueix fent feina, passa olímpicament de les crítiques i enveges… organitza peregrinacions a d’altres santuaris marians… Nughes no para mai.
Ha fet la biografia de Ramon Clavellet – l’única que hi ha- i el recull de tota la seva obra literària. Clavellet, nascut com a Antoni Ciuffo fou el precursor i pare de la renaixença algueresa. En Clavellet, té una biografia sorprenent, que Nughes explica molt be. Nascut com Antoni Ciuffo a Sàsser per tant no era de parla catalana, de petit es va traslladar amb la seva família a l’Alguer i va aprendre l’ofici de tipògraf, s’escrivia amb mossèn Alcover i reconeixia els mestratges del poeta metge de Verdaguer Falp i Plana o de mossèn Marià Grandia de Vallcebre. En Ciuffo – Ramon Clavellet, va venir a Barcelona per primera vegada a l’any 1902 per participar als Jocs Florals, va aprofitar per fer una conferencia sobre el folklore alguerès al Centre Excursionista de Catalunya. Posteriorment tornaria a Barcelona pel primer Congres de la Llengua Catalana de l’any 1906 i ja mai més retornaria a la seva ciutat de l’Alguer. Va morí a Barcelona cap a l’any 1912, He consultat l’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona les morts de l’any 1912 i 1911 i no l’he sabut trobar- encara- cap dada de la seva mort. La ciutat de Barcelona hauria de retre un homenatge a Ramon Clavellet, el pare de la renaixença algueresa mort i enterrat a Barcelona i encara no té el seu nom al nomenclàtor barceloní.
Mossèn Nughes va voler ensenyar-me l’escola d’Alguerès Pasqual Scano, tot lamentant-se de les mancances d’ajut i oblit total per part de la Generalitat dels darrers 7 anys. Cofoi em va ensenyar el retrat que li va dedicar Francesc de Borja Moll, on per cert l’accent d’alguerès és “alguerés”. Soc dels que crec que cal salvar les varietats del català, mai s’ha d’imposar la grafia ni les formes barcelonines, això ja ho fa per sort o desgràcia els de TV3 i Catalunya Ràdio… i el mossèn es un amable conversador, m’agradaria que no hagués estat tant ocupat les setmanes que vaig ser per l’Alguer.. xerra, explica i difon la cultura i la història de la seva estimada ciutat.
