Mn. Josep Armengou (Berga 1910-1976) fou assagista, historiador i music, va escriure a l’any 1958 La Justificació de Catalunya llibre que va circular clandestinament en milers d’exemplars sota la dictadura franquista. L’any 1970 Batista i Roca del Consell Nacional Català, va editar a Londres El Silenci de Catalunya en resposta a uns articles de Julian Marias. El mossèn era un referent en la lluita per la defensa dels drets nacional dels Països Catalans. La seva obra era escrita a Berga, editada a Barcelona i distribuïda arreu de on es parlava català. Fou un esperó en la lluita per Catalunya i les llibertats nacionals. Avui 35 anys desprès de la seva mort, un trist embolic berguedà, fa que no pugem llegir el seus dietaris Crònica Menuda de la Ciutat de Berga fets entre els anys 1948 a 1975. Aquest llibre serviria per conèixer el seu pensament, la vida del dia a dia sota la dictadura franquista a Berga i Catalunya. No hi ha gaires textos com aquest, que malauradament encara no s’hagin editat i que estiguin dipositats en un arxiu públic depenent de la Generalitat de Catalunya.
El Butlletí Arxius del Departament de Cultura número 38 de l’any 2003, explica amb unes més que elogioses paraules, que la família del mossèn Josep Armengou va donar tots els seus documents a l’Arxiu de Berga afirmant creiem que amb aquesta donació s’han acomplert les disposicions del mossèn. L’any 2009, el Diari Oficial de la Generalitat (DOG) número 5536 de 30 de desembre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació atorgava a l’Ajuntament de Berga una subvenció de 5.456,00 euros per l’edició de Crònica Menuda de la Ciutat de Berga. La meva sorpresa fou en veure a l’acta del ple municipal de l’ajuntament de Berga de 4 de novembre 2010 en resposta del grup municipal socialista sobre la no publicació de Crònica Menuda s’afirma per l’equip de govern en cap cas s’ha perdut cap subvenció i que ara al final quan ja estava lligat, no s’ha pogut procedir a la publicació del llibre perquè els hereus no s’han posat d’acord a l’hora de signar i autoritzar l’ajuntament per tirar endavant el projecte.
Soc dels que mai no m’he cregut que si això no s’edita i s’ha perdut la subvenció no deu ser imputable a cap dels nebots ni renebots d’Armengou, com tampoc a la mala gestió dels regidors de Berga, fossin del color polític que siguin, o no?. Però hi ha coses que no quadren, pel sant Jordi de 2009 es tenia que publicar, hi havia hagut contactes amb tres editorials : L’Albí de Jaume Huch, L’Abadia de Ramon Guitó i Publicacions de l’Abadia de Montserrat; s’havien encomanat tres pròlegs : un de l’arxiver de Berga, els altres a Mn. Ballarín i Jordi Pujol. Després es va dir que pel centenari del naixement de Armengou és presentaria el primer dels volums de Crònica Menuda de la Ciutat de Berga, però el 22 d’octubre de 2010, l’aniversari, Pujol va pujar a Berga i no es va presentar res de res. Un any més, em sembla que el més calent és a l’aigüera.
Els historiadors necessiten fonts directes per fer els seus treballs i a Berga “algú” sembla que ho vulgui impedir. Com podem mirar el Temps de Silenci de TV3 i impossibilitar l’edició de les memòries i dietaris d’Armengou? Amb democràcia cal dir sempre la veritat, mai no s’ha d’amagar res, però com més tardin en ser editats els dietaris d’Armengou, menys gent que el va conèixer restaran vius. No té cap lògica tots aquests despropòsits, cal saber quina és la veritable causa de la no edició dels llibres, si des de l’any 2003 són a l’Arxiu Comarcal de Berga, que ha passat exactament?. Si hi ha una subvenció atorgada per la Generalitat al DOG, com potser que l’acta de l’ajuntament de Berga és digui el contrari? Darrera qüestió, com pot ser que a la mateixa acta es digui que la culpa és dels hereus?. No s’entén res, tot segueix sent un gran misteri. Tots aquests errors o la mala gestió ha de ser per culpa d’ algú?, no ho sé i no en tinc la més mínima idea de qui deu ser el responsable. Qui dirà per fi la veritat d’aquesta gran vergonya per Berga i tota la cultura catalana de mantenir sense editar un llibre que pot ser bàsic per saber de : Berga, Patum, Queralt i de com es vivia a Catalunya els negres anys de la dictadura franquista ?. Mossèn Armengou no es mereix el tracte que a Berga dóna als seus dietaris. Cal l’edició immediata dels seus dietaris encara que no expliquin – mai – els despropòsits que han fet.
