Mou la bandereta. Deixa’t els petits estalvis al basar xinès i compra-hi banderetes. Omple el balcó d’estanqueras i la teva vida de frases fetes. Dorm en llençols rojigualdos, fica’t dins del teu pijama rojigualda, posa’t calçotets rojigualdos. Has provat i als preservatius rojigualdos? Que hi balli l’ocellet a dins, per la pàtria, glorifica el seu alçament i demana un altre mig segon de plaer carnal. Mmmmm … no t’oblidis la bandereta. Has marcat un gol.
Mou la bandereta. Si estàs alegre, mou la bandereta. Si estàs trist, mou encara més la bandereta. Et van ensenyar a moure la bandereta quan la realitat mossegava. Si et quedes sense feina, mou la bandereta. Si el teu cos ja no pot treballar i la teva pensió és un insult, mou la bandereta. Si el teu màster t’ha costat temps i diners i altres l’obtenen per la seva cara bonica, mou la bandereta. Si el teu president converteix la sintaxi en una ciència de l’absurd, mou la bandereta. Mou la bandereta.
Deixa reposar el teu cul fofo al sofà de l’IKEA, busca el comandament a distància i que t’expliqui el món l’Ana Rosa. Mou la bandereta quan la vegis somriure, donant-li la volta a la vida fins que la veritat caigui de les butxaques. Vomita a Twitter teves mancances, no concedeixis espai a la sensatesa. “El pensament crític està sobrevalorat”, ho va dir algú en Forocoches repetint el que havia dit un polític. Però, sobretot: mou la bandereta.
Mou la bandereta, cadellet dòcil del sistema. Va fer Déu una bandera amb dues gotes de sang i un raig de sol i la hi va donar a un espanyol. Déu és de la broma i té un humor especial. Mou la bandereta, sempre i tothora. Que ningú no et digui perdedor, tens la bandereta i amb això n’hi ha prou. Mou la bandereta quan la vida pesi una tona, quan la cervesa sigui un mar interior en què naufraguis, quan no puguis escapar de qui ets i el que vas voler ser es va quedar a la cuneta de les excuses. Mou la bandereta i que aquest moviment sigui el més inconformista que hagis fet en la teva vida. I si un dia veus que qui al crit de “¡Viva España!” no respon amb un “¡Viva!”, planteja’t la possibilitat que sigui un fatxa sordmut. Però, sobretot, MOU la bandereta.
