És una evidència que ja estem en campanya electoral. Una permanent campanya electoral en la que, malgrat tot, no votarem fins ben entrat el mes de maig. Ho hauríem pogut fer ara, en les eleccions catalanes plebiscitàries i constituents, però haurem d’esperar a passat l’estiu. Mirem, doncs, endavant. Però és impossible passar per unes eleccions municipals ignorant l’onada reivindicativa a favor de la independència que tant de bo es manifesti amb claredat el setembre que ve. És imprescindible, alhora, disposar d’un gran suport institucional favorable a una Catalunya independent per fer realitat aquest anhel. Per tant, com més regidors independentistes surtin escollits als ajuntaments d’arreu del país, millor.
Dit això, és un error plantejar les eleccions municipals com una primera volta de les eleccions catalanes del setembre. L’elecció de regidors i alcaldes té substantivitat pròpia, els votants tenen en compte factors personals, especialment en municipis petits i mitjans. Es tracta d’optar entre candidats a governar els nostres pobles i ciutats; qüestió prou important per si mateixa. El balanç positiu o negatiu d’obra de govern pot tenir més a veure amb les persones que amb els partits. I el vot no té perquè expressar-se en clau exclusivament nacional. Tampoc a les grans ciutats. És clar que seria bo disposar d’una majoria a la capital catalana favorable a la independència. Però tot apunta a que el vot no es regirà només per aquest criteri.
Ningú ha demanat, òbviament, ni llista conjunta CiU-ERC, ni programa compartit, ni programa paraigua, a les municipals. I ningú, des de l’exterior, ha de llegir els resultats en clau de reforç o reculada del procés. I no els hem de donar arguments perquè ho facin. Prou que ho faran interessadament des d’Espanya. I és que en aquestes eleccions conflueixen molts factors aliens al propi procés d’independència i potser el nivell de participació i la direcció del vot, clarament plural, seguirà esquemes ben diferents, amb la irrupció d’ofertes electorals aparentment atractives per l’elector desenganyat.
Evitem que es comparin resultats amb les últimes eleccions catalanes, amb el vot del N9N i no siguem innocents còmplices de qui, a la vista d’una davallada de vots a favor dels partits independentistes, trobi arguments per retardar les eleccions del setembre amb l’excusa de que no hi ha una majoria favorable a l’objectiu d’independència que justificaria un avanç electoral.
Les municipals no són primera volta de res. De tant donar voltes, ens acabarem confonent nosaltres mateixos i tot.
