NADAL 2012
Quatre flocs de neu, una gran ventada
no pot refredar l’esperit nadalenc,
el fum que s’enfila damunt de la teulada
i el foc que crema amb un foc rogent.
L’infant que canta una cançó tan pura
abrigat amb bufanda, gorra i sarró
tot és goia, fervor en la criatura
que s’entrega amb tota la il·lusió.
Ha fet el pessebre amb el riu de plata
posant el pastors entre el ramat
i mira embadalit aquella fogata
on crema un foc en un món glaçat.
Besa a l’Infant dins de l’establia
i somriu a la Verge i les figures del pessebre,
per ell avui és tot felicitat i alegria
no sent la neu, ni el fred, ni el gebre.
Si tots fóssim infants en aquest dia
No hi hauria enveja, ni odi, ni traïció
i viuríem amb pau i plens d’harmonia,
buscant l’amor, la confiança i el perdó.
És Nadal refila des d’una branca l’ocell,
és Nadal murmura el peix dins del riu
mentre els mortals sentim dins nostre pell
quan necessari és l’amor i el caliu.
Almenys un dia en la nostra vida
oblidem el mal, sentim-nos infants
i escoltem de l’Establia aquella crida
per trobar-nos units com a bons germans.
