Pels volts de Nadal del 1966 un grup d’excursionistes de Cardedeu va pujar al Turó de Montllobar, aprofitant que s’hi acabava d’obrir una nova carretera forestal, amb la intenció de col·locar-hi un pessebre. Aquest esdeveniment s’anà convertint en tradició i cada any, al voltant d’aquestes dates, el grup de cardedeuencs s’enfilava muntanya amunt amb la voluntat de repetir la gesta. L’anomenaren ‘Pessebre del Vallès’.
Aquesta tradició anà desenvolupant algunes innovacions i, així, es passà de col·locar el pessebre al Turó de Montllobar a situar-lo al Pla Amagat o Plana Amagada, al peu del Turó Gros, i es convertí en un aplec on s’hi deia missa i s’hi ballava sardanes per combatre el fred.
Entre els pessebristes de la primera edició ja s’hi trobava mossèn Pere Ribot, de Riells. No és d’estranyar si tenim en compte que mossèn Pere era un gran coneixedor del nostre entorn i partícip de les seves tradicions –la qual cosa va fructificar, per posar-hi un exemple, en el magnífic llibre El Montseny, editat per Destino l’any 1975 on s’acompanyava el seu text amb les meravelloses fotografies de Raimon Camprubí.
Mossèn Pere ja va aportar, a aquella edició, una breu poesia. També per a ell s’aniria convertint en tradició i cada any aportava uns nous versos a la cita pessebrística montsenyenca. Aquests poemes es van acabar reunint, formant un recull d’una vintena de poesies, i es van publicar sota el títol de ‘Nadal al Montseny’ l’any 1995. És una lectura interessant per passar aquestes dates en aquest racó de món. I estan de sort: el poden trobar, encara, a la botiga del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu.
Article publicat a L’Actualitat del Baix Montseny
