Se m’ha fet molt difícil de decidir-me per un dels diversos temes que aquests dies reclamen un comentari en aquest bloc. Escriure sobre els resultats de les eleccions espanyoles del 28 d’abril i sobre les causes de l’entrada del partit radical d’extrema dreta Vox al Parlament espanyol ho deixo, però, per a altres articles en els dies propers. Avui vull parlar primer d’un nou cas de tergiversació i menyspreu de les lleis que s’ajunta a una llarga sèrie d’esdeveniments semblants a Espanya, en els darrers mesos.
A les properes eleccions europees del 26 de maig, la llista electoral catalana Junts per Catalunya (JxC) presenta als tres primers llocs com a candidats tres dels polítics catalans exiliats: el president Puigdemont i els dos ex-ministres Toni Comín i Clara Ponsatí. Segons les regles europees, per a les candidatures al parlament europeu aquestes candidatures són lícites i de cap manera impugnables per les seves especials circumstàncies. Però la Junta Electoral Central (JEC) espanyola ha acceptat la demanda dels partits espanyols de dretes PP i Cs i ha refusat la candidatura dels tres catalans. Hom ha de saber, però, que quatre dels tretze membres de la JEC (el president, el vice-president i dos vocals) han emès un vot particular en el que precisen que: primer, la situació jurídica dels tres candidats no és cap motiu legal per refusar-los; segon, que els dos partits reclamants no tenen cap competència legal per fer una petició així, i tercer: que la JEC tampoc té cap competència per excloure un ciutadà d’una llista electoral. Tot això, però, no ha impedit que la majoria de la Junta (de la qual alguns dels membres -elegits pels partits polítics- són coneguts pel seu ultranacionalisme) interpreti les lleis de manera arbitràriament “lliure”.
Les candidatures eren conegudes amb molta antelació, però la comunicació del seu refús no va ser feta fins al dilluns després de les eleccions espanyoles. Això dona peu a la sospita que així es volia evitar una onada de solidaritat que hagués pogut portar millors resultats electorals a JxC.
Contra aquesta decisió els advocats dels candidats presentaran recurs davant de les instàncies europees pertinents, i hi ha fins i tot la possibilitat que, per aquests motius, els resultats de les eleccions europees a Espanya sigui declarat no vàlid.
La nova contravenció escandalosa de les pròpies lleis per part d’una autoritat espanyola s’arrenglera conseqüentment amb tots els intents espanyols de reduir el president Puigdemont al silenci, d’aconseguir la seva “mort civil”. Tenen por de la seva estatura política i de l’èxit de la seva feina internacional. Per la seva tranquil·la i decidida intrepidesa s’ha convertit en “l’enemic públic núm. 1” del nacionalisme espanyol, i en contra d’ell són permeses totes les manyes i totes les monstruositats. I com tan sovint aquesta bruta maniobra també pot ser un tret que peniblement els surti per la culata.
