El nomenament de Manuel Valls com a nou primer ministre de la República Francesa ha despertat un cert entusiasme a la seva terra nadiua. El nou primer ministre, nascut a Barcelona l’any 1962 i nacionalitzat francès poc abans de fer vint anys, ex-alcalde d’Evry i fins dilluns ministre d’Interior, jove, ambiciós, amb idees molt clares i situat en el que s’anomena “l’ala dreta del PSF”, és l’home que ha de servir per aturar la deriva del president Hollande, tocat per tots cantons. Els diaris, en paper o digitals, televisions i ràdios, ens n’han explicat la seva vinculació amb Horta, la seva afició culer i, fins i tot, s’ha valorat de forma diametralment oposada sobre la seva posició davant del procés sobiranista català. Els nostres analistes ens han parlat del seu pare, el pintor figuratiu, d’influències noucentistes, Xavier Valls. Fins i tot han fet referència a l’amargor paterna pel poc èxit a Catalunya i la seva acollida molt més càlida a París, on va conèixer a la seva esposa Luisangela Galfetti, mare de Manuel i de Giovanna, que viu al barri dels seus orígens després de superar problemes de toxicomania. També ha estat comentat el seu parentiu amb Manuel Valls i Gorina, autor de la música del Cant del Barça.
No he vist ningú, però, que fes esment al Valls més destacat de primers del segle XX: l’avi del flamant primer ministre, Magí Valls i Martí. I això que nosaltres mateixos n’havíem fet esment en un article publicat quan Valls va ser nomenat ministre d’Hollande, el maig de 2010. Un oblit que no és tan imputable a la nostra poca difusió (fem el que podem) sinó sobretot, a una repetició del que ja se sap, mandrosa de descobrir novetats. L’avi Magí estava predestinat a seguir la carrera bancària familiar, alhora que recollia l’herència catalanista de son pare Josep Maria Valls, soci de la Banca Magí Valls, regidor i membre de la Cambra de Comerç, que abans de morir l’any 1907, en plena eufòria catalanista, va deixar constància de la seva protesta per haver de fer testament en castellà, alhora que demanava que el seu taüt fos cobert amb la bandera catalana. Magí Valls, va fundar el seu propi banc, la Banca Ponsa i Valls, però com s’explica en un perfil familiar publicat per historiadors del barri d’Horta, li interessaven un altre tipus de lletres i no pas les bancàries. Ja havia contrariat la família volent muntar una llibreria. Llicenciat en Filosofia i Lletres, era amic de Jordi Rubió i Balaguer, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Josep Maria Junoy, i Josep Maria Capdevila, tots ells conspicus noucentistes. Intel·lectual del nou segle, del moviment renovador, dinamitzador i culturalitzador que havia cristal·litzat amb la Mancomunitat, sota el guiatge de Xènius, Valls va publicar els seus primers assajos periodístics i filològics a revistes com la Il·lustració Catalana o D’ací i d’allà, mentre com a poeta era premiat en diferents certàmens dels Jocs Florals i escrivia uns Goigs en llaor de Nostra Senyora de Montserrat, patrona i consellera dels Pomells de Joventut, glossa de la Visita Espiritual del bisbe Torres i Bages, musicats per Lluís Millet i cantats per l’Orfeó Català. Quan el banc va fer fallida, va decidir cloure la seva etapa com a financer i va dedicar-se a l’ensenyament, adherint-se a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana amb una gran preocupació per la correcció i l’ensenyament de la llengua catalana. L’any 1906 se’l troba participant en el Primer Congrés de la Llengua Catalana.
Catalanista de pedra picada i fonda religiositat, la seva participació intel·lectual i política més destacada arribaria amb la fundació del diari El Matí, l’any 1929, juntament amb alguns dels seus amics com Capdevila, Junoy o Pau Romeva. Al diari, precedent del digital actual, hi publicaria nombrosos articles i hi exerciria de cap de redacció. Des dels seus articles, animà la restauració de les esglésies de muntanya i alertà dels perills del nacional-socialisme que ja començava a assotar Alemanya. També va participar activament a L’Esplai, la revista il·lustrada matinera, on fins i tot va arribar a entrevistar a Eugenio Pacelli, futur papa Pius XII. I amb el pseudònim de “Jordi Subirà” serà present a les pàgines del Patufet.
La guerra civil acabarà, no només amb el seu diari, sinó que segarà arran el seu món intel·lectual, catalanista i catòlic, i fent-lo testimoni d’angoixes i tristeses. A les memòries del seu fill Xavier s’hi troben testimonis sobre la crema de l’església de Sant Joan, els escorcolls de la FAI i l’ocultació d’objectes sagrats, bombardejos i execucions. Segons el pare del polític francès, quan Magí Valls va veure una colla de falangistes pintant un retrat de José Antonio amb el lema “Caído por Dios y por España” a la façana de l’església, no va dubtar en mostrar la seva reprovació. Això portaria al fill a fer la seva primera “intervenció pictòrica”. Amb la victòria franquista, es dedicaria a escriure per ell mateix, publicant unes petites memòries titulades “Moments”.
L’avi Magí va morir la vigília de Sant Joan de l’any 1970 a la seva casa d’Horta, on la família hi té les arrels des de fa segles. El seu nét, que llavors tenia 8 anys i hi passava tots els estius a Barcelona, avui té la vista posada en el palau de l’Elisi.
