En el meu anterior article a El Matí, parlava de l’avantatge competitiu que l’audiovisual català té respecte a les grans plataformes i cadenes en castellà: fer-se valdre presencialment a escoles, places i teatres. Aquest article que llegiu és el primer de tres articles en els quals intentaré fer un exercici per defugir els llocs comuns sobre l’audiovisual infantil (en aquest cas només infantil, i no pas juvenil) que l’ens públic pot oferir als catalans. Per tant, no tornaré a parlar de la necessitat d’invertir en dibuixos potents, i en no tan potents com a fons d’armari, perquè efectivament és un lloc comú i una certesa absoluta, sinó que com a publicitari pretenc fer un exercici de síntesi propositiu, i centrar-me en els inputs que els tres sectors principals amb els quals ha d’interactuar el Super3, pares i mares, professors i infants, podrien rebre per tal que el català lluiti per recuperar un bon tros de pastís audiovisual. Així doncs, arranquem avui amb el primer dels tres grups, les mares i els pares.
Un dels actors més importants pel que fa a l’audiovisual infantil són els pares: prescriptors i responsables de triar compartidament i autoritzar el contingut que miren els infants. Els adults són un públic objectiu bàsic el qual cal treballar-se molt: si tens un grup de pares i mares prescriptors amatents als teus projectes, pots escampar modes entre els infants i que siguin ells mateixos qui n’acabin parlant al pati i els acabin reclamant a la pantalla, a la llibreria o a la botiga de joguines. Per tant, se’ls ha de tenir en compte a l’hora d’inserir publicitat sobre els continguts audiovisuals infantils i els seus derivats de marxandatge tipus “goodies”, cromos del quiosc amb qui tinguis signats acords d’explotació del teu contingut, etc. Això, per tant, demana d’anuncis a xarxes socials i de publicitat on pots filtrar geolocalitzadament a perfils publicitaris de gent amb fills i d’una determinada franja d’edat; inclou també anuncis a la TV generalista per adults, és a dir TV3 i 324, on inserir anuncis, també en hora de màxima audiència, explicant el llançament d’un producte infantil o senzillament les bonances d’un que ja està en emissió i recomanar que l’ensenyin als seus fills; sense oblidar-nos també de la ràdio, on caldria introduir falques amb la mateixa missió.
Un altre input que pot marcar la diferència amb els pares són els actes teatrals tematitzats, amb l’audiovisual ofert en obert. Seria genial que aquests actes s’organitzessin descentralitzadament, arribant a totes les escoles i barris de Catalunya. Bàsicament es tracta de donar plans als pares perquè els facin amb els seus fills, i que el bon record de l’estona junts vagi lligat a un contingut que després puguin reproduir a casa en format dibuixos, és a dir, oferir un paquet presencial i virtual d’allò que els sociolingüistes anomenen espais d’exclusivitat.
Pel que fa a les plataformes on els pares poden trobar contingut audiovisual per recomanar o reproduir als infants, bàsicament n’haurien de ser tres: la primera, l’app i el web de contingut generalista de la CCMA, que és la que els paren dominen, hauria de tenir una “landing page” específica de contingut infantil, i que quan busquessis un determinat contingut no t’aparegués tot desordenat com passa actualment. A Netflix seria impensable, oi?
No tots els pares tindran instal·lada l’app del Super3 al telèfon i els hi hem de facilitar les coses per afinar la conversió (terme de màrqueting que fa referència a cada una de les accions alineades amb el nostre objectiu que el client realitza) dels no-militants, o marxaran a la competència per comoditat.
Segona plataforma: l’app específica infantil del Super3, per aquells usuaris més familiaritzats amb la marca i amb interès a prescriure-la. Aquesta aplicació hauria d’estar dissenyada amb el mateix estil que Netflix, Amazon Prime, HBO, Youtube Kids, etc. Actualment té un disseny de quadres que ha quedat antiquat i que va a contranatura del sector.
Calen landing pages homologables als grans actors del mercat i recomanació intel·ligent incorporada dins de l’app. Si busques “Espies de Veritat”, també t’ha de sortir recomanada “La Màgica Do-Re-Mi”, com fan les plataformes americanes.
I en tercer lloc, els continguts que per drets poden anar a parar al canal de Youtube del Super3, han de dur publicitat incorporada cridant a la descàrrega de l’app del Super3 descrita anteriorment, des d’on poder accedir a la totalitat dels continguts infantils comprats i emesos per la CCMA. Als pares, professors i infants que remenen el canal de Youtube del Super3 no els pot quedar la sensació que allò que troben a Youtube és tot el que hi ha. Cal una estratègia de redirecció cap al Netflix infantil propi.
En el meu proper article a El Matí Digital parlaré sobre el pròxim grup: els docents.
