El passat cap de setmana vam tenir una de les sorpreses més desagradables dels últims temps en una cita electoral. A les eleccions autonòmiques d’Andalusia, el partit d’extrema dreta VOX va treure 12 diputats, quan els sondejos deien que en trauria entre 0 i 2.
L’esclat d’indignació a tota la península va ser general, malgrat que ja anàvem veient com, d’alguna manera, els mitjans i els propis polítics estaven donant ales al partit de Santiago Abascal.
En un article previ ja vam comprovar que l’extrema dreta s’estava fent un lloc dins de la societat més moderna, quan fins ara només hi havia estat amagada rere associacions minoritàries o sota sigles camuflades.
A l’article comentàvem la influència de grans empreses darrere de membres o partits d’extrema dreta i el seu encobriment per part de la dreta més actual.
L’esclat de l’extrema dreta com a extrema dreta amb totes les lletres ha agafat alguns per sorpresa, inclús als mateixos que encobrien el moviment ultradretà, i s’han topat amb un “aliat” perillós per a segons qui.
La feina bruta a Andalusia ja la van fer PP i Cs, centrant el seu discurs a criticar el procés català en comptes de centrar-se en què podien fer per millorar Andalusia.
Aquest discurs era l’altaveu de VOX, que no disposava de quota de pantalla, i és el que més ha arribat a certs sectors de la comunitat andalusa, que ha vist com, per fi, un partit que no necessita dissimular el que és, parla clar i no té por de tenir un discurs feixista, racista o masclista.
En general, tots i totes comencem a tenir un problema a sobre, un problema que ja té gran part d’Europa i també el món (singularment el Brasil), que és com gestionar la irrupció de l’extrema dreta. Perquè no ens enganyem: això és només el començament. Ha començat a Andalusia, però acabarà a Madrid i el bastió més fort per combatre i derrotar el feixisme serà, un cop més, Catalunya.
No siguem tan innocents de pensar que això ha sigut un error i que ningú es mullarà. Aquesta irrupció ha estat estudiada i preparada per persones, entitats i empreses molt i molt potents i ara que s’ha encès la flama serà una cursa a contrarellotge per intentar frenar als qui ens volen mal.
VOX va sense caretes, no ha de maquillar cap discurs ni cap de les formes dels seus dirigents. Ells són els fills del franquisme i així volen que els vegi el món.
Cal emplaçar a les forces republicanes d’arreu per aturar aquest núvol negre. I, de nou, repeteixo, el bastió més poderós que trobarà qualsevol republicà demòcrata per combatre i derrotar el feixisme, sigui independentista o no, serà Catalunya.
