El cas Neymar planteja un dilema ètic al Barça
Avui he llegit que el FC Barcelona, ambaixador futbolístic de Catalunya en molts aspectes, està disposat a pagar 170 milions d’euros per un jugador de 27 anys que ara en fa dos va trencar unilateralment el contracte que el vinculava amb el Barça i va portar el club als tribunals i que durant aquest temps ha estat més present als mitjans per la seva conducta poc exemplar que pel seu talent futbolístic. Ara, per repescar aquest perla, el nostre club mobilitza els seus principals directius en jets privats a París, a parlar amb els principals responsables del Paris Saint-Germain, entre ells l’empresari Nasser Al-Khelaïfi, gerent d’un fons d’inversió el Qatar. Considerant totes les circumstàncies del cas, el dilema ètic està servit!
I la crisi dels refugiats planteja un dilema ètic a Europa
Mentrestant, al Mediterrani, altres joves com Neymar i com els diversos voluntaris de les ONG Proactiva Open Arms o Sea Watch, s’ho juguen tot llançant-se a les aigües del Mare Nostrum intentant atènyer algun dels països de la riba nord, amb l’esperança de trobar refugi i acollida a Europa. I, tanmateix, els líders polítics i econòmics del vell continent no els volen auxiliar i, en comptes d’això, intenten infligir un càstig exemplar als joves capitans de les embarcacions que gosen rescatar vides que s’estan ofegant al mar.
Els models que Europa necessita
Els joves d’avui i de tots el temps cerquen models que els inspirin en la seva conducta. I, segons com es presentin davant l’opinió pública notícies tan xocants i contradictòries com el nou fitxatge de Neymar pel Barça o les accions de rescat marítim de les ONG d’Òscar Camps i Carola Rackete, se sentiran més identificats amb el jove futbolista brasiler o amb els dos joves voluntaris que rescaten al Mediterrani.
I el paper que ha d’acomplir el Barça
Així doncs, el paper del Barça en aquesta operació pot ser ben il·lustratiu per saber si, com han fet els principals líders polítics europeus, està al servei dels grans grups inversors i dels grans poders econòmics, o bé vol ser un nou actor d’una nova societat que valora realment i conrea els aspectes ètics, socials i mediambientals, i que anteposa el factor humà als rèdits econòmics.
Crec sincerament que el món que s’acosta necessita cada vegada més de l’exemple de joves com l’Òscar i la Carola, disposats a arriscar-se per ajudar els altres, i menys del contraexemple de joves com Neymar, que encarnen l’èxit fàcil sense esforç, la diversió egoista i l’ostentació buida, la fanfarroneria, l’individualisme i la ignorància.
