Nit màgica, nit lluminosa,
el foc anima sant Joan,
un àuria festiva i capritxosa,
el nostre cor va captivant.
El gos espantat gemega, plora
no entén que li passa al món
i el gat miola i mira fora,
s’amaga i no pot trobar el seu son.
El cel és de mil colors i mil estrelles,
que regalimen poc a poc de tant coet,
que es perden i moren com poncelles
i que fan esclatar un sospir a cada indret.
Els nens busquen i arrosseguen mobles
i objectes que estan arraconats,
per portar a la plaça de tots els pobles,
on saltaran al voltant del foc entusiasmats.
El firmament és ple de llum
i la terra s’omple de soroll, de resplendors,
la pólvora esdevé tot un perfum
en un cel clar de mil colors.
Ens apleguem davant la taula,
en l’alegria d’una nit,
com un somni, en una faula,
brindem amb el cor i l’esperit.
La muntanya per moments s’engalana
i al mar brillen espurnes arreu,
ballem al so d’una sardana
fem sentir ben fort la nostra veu.
I quan mori la nit i el dia desvetlli
els coets i els focs seran només caliu,
i demanarem al sant que vetlli
perquè tots gaudim d’un bon estiu.
