Treure’s el barret és una expressió que significa felicitar per haver fet un gran esforç. Serveix per demostrar admiració i afecte a algú.
M’agradaria poder treure’m el barret davant els nostres polítics i tertulians, per com tracten el tema de la immigració. Però no puc, a parer meu, davant d’una situació que es dona de manera global, a casa nostra de manera força massiva per diferents causes i que té diferents conseqüències, tots en fan una instrumentalització partidista.
Conviure no és fàcil si no hi ha respecte mutuo en cap àmbit, ni en el públic, ni en el privat. Diuen, penso que molt encertadament, que el respecte és quelcom que s’ha de guanyar.
En cap situació i context ja sigui familiar, laboral, educatiu, social difícilment se’l guanyen aquells que són massa tolerants i permissius, els altres els prenen el pèl, saben que poden fer el que vulguin sense cap conseqüència. Ni els que són massa rígids i intolerants. Si tenen el monopoli de la força o dels diners, els altres potser els creuran per por o per supervivència, però no perquè els respectin.
Em sembla molt difícil guanyar-nos el respecte dels nouvinguts, en una casa, en una feina, en una nació…, si no no ens respectem entre nosaltres. Si en lloc d’escoltar-nos, de fer un esforç per detectar els conflictes reals, analitzar-los, proposar solucions aplicables a cada context, debatre entre totes les parts afectades, segons els diferents punts de vista, aplicant aquelles mesures que tinguin més consens, així sí, sempre que respectin els drets fonamentals de tothom (el poder de les majories sempre hauria de tenir aquest límit, per més que una mesura tingui un suport majoritari si vulnera drets fonamenta’ls mai hauria de ser aplicada) entrem en el terreny de les desqualificacions personals.
Com que tinc la llibertat de treure’m o no treure’m el barret, avui i en aquest tema he decidit no treure-me’l.
