En els últims anys s’estan publicant molts articles científics que relacionen el microbioma, principalment la microbiota intestinal, amb la salut.
El National Human Genome Research Institute fa la següent definició: El microbioma és la comunitat de microorganismes (com els fongs, bacteris i virus) que hi ha en un entorn en particular. En els éssers humans, el terme s’utilitza sovint per descriure els microorganismes que viuen o sobre una zona particular del cos, com la pell o el tracte gastrointestinal. Aquests grups de microorganismes són dinàmics i canvien en resposta a una varietat de factors ambientals, com ara l’exercici, la dieta, la medicació i altres exposicions ambientals.
Al cos hi ha més microbis que cèl·lules, aproximadament el triple. La vida de cadascú de nosaltres és la de l’individu que creiem que som i la d’un centenar de bilions d’éssers minúsculs amb què cohabitem. Cada dia en moren milions i n’apareixen uns altres milions. La majoria s’alimenta del menjar que ingerim. Mengem per a nosaltres i per a ells. En tenim una gran diversitat. Quan el que mengem no els plau a uns i a altres sí, moren uns i creix la població dels altres, hi ha selecció. Així, si no mengem “sa”, hi tindrem un microbioma “dolent”, que ens comportarà mala salut. El microbioma intestinal ajuda a l’absorció de nutrients dels aliments a l’intestí gros. Quan el microbioma està “malalt”, nosaltres també ens hi posarem. Els canvis en la dieta provoquen canvis significatius en la població microbiana intestinal, cosa que suggereix que es pot fer un canvi positiu en la diversitat microbiana intestinal canviant l’estil dietètic.
El tracte gastrointestinal humà alberga una àmplia gamma d’espècies microbianes, que ajuda a regular diversos processos biològics com l’homeòstasi de la barrera intestinal, l’estimulació del sistema immunitari i els beneficis per a la salut neurològica de l’eix intestí-cervell.
Sobre el microbioma intestinal s’han fet molts estudis i s’ha relacionat de manera fefaent amb problemes digestius, amb depressió, ansietat i altres desequilibris neurològics, etc. La llista és molt llarga i el que en sabem és encara relativament poc. Moltes peces d’un puzle que encara no sabem encaixar.
Hi ha moltes substàncies dietètiques que podrien millorar positivament les poblacions microbianes intestinals. Entre elles estan alguns antioxidants que prenem amb el menjar o com a suplements alimentosos. Sabem que alguns comporten beneficis per a la salut. Destaquen les malalties relacionades amb l’estrès oxidatiu, com ara les cardiovasculars, el càncer, la diabetis i l’obesitat.
Les interaccions entre la microbiota intestinal i els antioxidants són vitals per al manteniment de la salut. Alguns dels antioxidants que tenen efecte positiu sobre el nostre organisme no són gairebé biodisponibles, l’intestí no les absorbeix de manera significativa. L’acció positiva es deu al fet que la substància bioactiva no absorbible modifica la composició de la microbiota o a que la microbiota la transforma en altres substàncies que sí que poden passar la barrera intestinal.
Igual que passa amb les substàncies bioactives “saludables”, com són els antioxidants, passa amb substàncies que no ens són favorables, com són els edulcorants. Sembla que la majoria d’edulcorants que molta gent pren per “no engreixar-se” amb el sucre, són transformats per la microbiota i aquesta s’altera. No són substàncies gaire recomanables.
Tot no s’acaba als intestins. Està demostrat que el microbioma és una interfície clau entre el cos i el medi ambient. Alguns microbis del nostre cos modifiquen les substàncies ambientals i les poden fer més tòxiques o més innòqües. La boca també té una població característica. El microbioma vaginal i fecal matern determina, en part, el microbioma del nadó i el seu sistema immunitari inicial, que s’hi veurà afectat i modificat per l’entorn. Aquests canvis no trauran l’empremta inicial.
Un exemple il·lustratiu i de molta actualitat a l’estiu: les picades dels mosquits. Tot i que hi ha algunes variants en les hipòtesis formulades, sembla que els mosquits se senten atrets per substàncies de la pell de les persones. S’ha publicat que els productes més “atractius” són uns àcids grassos que conté el transpirat, però no tal com surt, sinó modificat per l’acció dels bacteris de la pell. Cada persona té una secreció lleugerament diferent, però els bacteris que colonitzen la pell són diferents i produeixen els àcids grassos “atractius” en més o menys proporció. Qui ens havia de dir que no és la “sang dolça” el que atrau els mosquits.
