HOMILIA 2010-02-07 Diumenge V durant l’any

Les lectures d’avui ens han narrat la diferent manera com Déu escull a tres homes, Isaïes, Pau i Pere, perquè siguin els seus col·laboradors en la Història de la Salvació. En les tres narracions hi podem considerar quatre elements ben definits: l’escenari de la trobada, que és molt diferent en els tres casos; la reacció de temor de l’home; la intervenció de Déu amb un senyal adient per animar i per donar confiança a la persona escollida; i la resposta definitiva de cada un d’ells.

Fixem-nos en la crida de Pere. L’evangelista Lluc ens la presenta en el marc d’una pesca meravellosa en el llac de Galilea, per simbolitzar així tota l’activitat de Pere i de l’Església. Fins aquest moment, Jesús havia actuat d’una manera directa i personal, a partir d’ara ho farà mitjançant els homes que l’escolten i compleixen la seva paraula: son els que llencen, una vegada més, les xarxes perquè Ell els hi diu que ho facin. La Paraula de Jesús els hi ofereix una seguretat que supera l’aparença adversa de les aigües d’un llac buides de peixos.

Analitzem alguns aspectes de l’escena que ens ha dibuixat Lluc d’una manera magistral. Ens diu que “la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la Paraula de Déu”. Això, ens hauria d’interpel·lar a tots els cristians i molt especialment als que estem cridats a proclamar l’Evangeli. ¿Què hem de fer avui perquè la gent escolti la Paraula de Déu? ¿Què hauríem de fer tots plegats a fi que els infants, el joves, els matrimonis joves, la gent gran….., tinguin ànsies de sentir la Paraula de Déu, que és l’única que ens pot donar llum i vida, i una vida que és eterna?

Tots sabem que la resposta no és fàcil. Hem de lluitar amb competència desigual amb els potents mitjans de comunicació social, per predicar, precisament, un missatge que va clarament a contrapèl d’uns valors i d’unes actituds anti-evangèliques. ¿Què hauríem de fer perquè l’Evangeli sigui atraient i sigui realment el que el seu nom significa: una Bona Notícia? Aquest és un tema que preocupa a tota l’Església, i l’Església la formem tots……. i entre tots hauríem de procurar resoldre aquest problema.

“Tira mar endins” li diu Jesús a Pere després d’haver predicat la Paraula de Déu. És a dir: Prova-ho una altre vegada! Arriscat una vegada més! Com el mar, la nostra vida te situacions més segures i situacions més delicades. Situacions més rutinàries que fan que estiguem mig dormits moralment i espiritualment. Situacions que ens demanen més esforç i que ens inviten a pensar i a confiar més en el Senyor, i situacions en que tenim al Senyor una mica oblidat.

De tant en tant el Senyor, mitjançant una prova, un fracàs, un disgust, una malaltia, ens indica com a Pere que tirem mar endins. ¿És que potser el Senyor ens està demanant un cert despreniment a nivell personal, a nivell de parella, a nivell de família? Això demana sempre discerniment. No es tracta de prendre decisions importants per pur voluntarisme, ni de fer sacrificis per la pura raó de sacrificar-se. Es tracta de deixar-nos portar sempre per la veu de l’Esperit, procurant escoltar-lo en la pregària i contrastant el nostre parer amb persones assenyades o espirituals.

¿Què fa Pere davant la petició de Jesús? Havia estat tota la nit sense dormir, treballant sense cap resultat, i després d’haver estat un parell d’hores escoltant a Jesús, aquest li demana que tiri mar endins… i que torni a calar les xarxes! I si no havien pescat res durant la nit no tenia cap lògica que ara, de dia, pesquessin alguna cosa. Ben segur que poques ganes tindria Pere de tornar-hi, però es resigna i diu: “ja que vos ho dieu, calaré les xarxes”. El resultat ja el sabem.

L’Evangeli reflexa molt bé la reacció de Pere davant d’aquest fet extraordinari: es va sentir atemorit i esglaiat davant la proximitat i la grandesa de Jesús, el Senyor, que se li revelava d’aquella manera. Pere va tenir en aquell moment una certa experiència de Déu: l’experiència d’una Persona que el superava totalment i que el feia sentir-se petit. Per això va dir: “Senyor, allunyeu-vos de mi que sóc un pecador”.

Com hem llegit, ni Pere ni cap dels que anaven amb ell, no se’n sabien avenir d’una pesca com aquella. I també Jaume i Joan, que eren els socis de Simó Pere, quan tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se’n anaren amb Jesús.

En la nostra vida, no és probable que tinguem fets molt extraordinaris, però potser tots hem viscut fets misteriosos, corprenents, que de fet han estat veritables experiències de Déu, però que en l’atabalament de la nostra vida no ens han arribat a impactar com a tal. Demanem en la pregària que l’Esperit ens ajudi a descobrir la ma de Déu en les vivències de cada dia.