No sé si la consellera Bozal és nostra o no. Sigui com sigui té raó en una cosa. La situació del català als jutjats sí que és culpa nostra, de la nostra por secular, del nostre complex de poble ocupat i sotmès. Si el català no avança prou és perquè ens sentim inferiors davant la justícia -que d’acord, és una justícia sobretot espanyola. Però, a la que veiem un jutge o qualsevol que hi tingui relació, de seguida, com un ressort inconscient, usem el castellà, no fos cas. Usem el castellà tot i que tenim tot el dret, tot, de fer servir el català i tot i que és el jutge, en tot cas i encara que hagi d’utilitzar serveis de traducció, qui té l’obligació d’entendre’ns. Només faltaria. Bozal té raó. Hi ha força més sentències emeses en català que no pas sessions de judicis en què s’utilitzi la llengua. La consellera potser sí que és de sensibilitat espanyola, no ho sé. Però em sembla del tot clar que la situació del català als jutjats no és pas, hores d’ara, culpa d’Espanya. L’enyorat i recordat Joan Solà ja ho deia: diem que estimem la llengua, però el que demostrem és que no hi acabem de creure.
