Amb Mamut, Eva Baltasar tanca la trilogia iniciada fa quatre anys amb Permagel, que continuà fa un parell d’anys amb Boulder. En aquest tancament l’autora ens torna a regalar una protagonista intensa i immensa, que com en les altres novel·les, ens interpel·la, ens provoca, ens fa reflexionar i no ens deixa indiferents.
Una dona jove, aparentment cosmopolita, a qui de sobte li urgeix la necessitat d’engendrar una criatura, i que organitza una festa en el seus dies de fertilitat per escollir, contra els seus gustos, un home per tal que l’embarassi. Posteriorment fuig de la ciutat, i de totes les trampes de la comoditat, i s’aïlla en un mas rònec i solitari, amb l’única companyia d’un gos, i un veí pastor a qui li neteja la casa a canvi d’un sou que li permet alimentar-se.
La protagonista fa al revés del què faríem la majoria, buscar l’equilibri interior i fer balanç amb l’exterior. Ella fuig de totes les zones confortables posant en evidència la manca de benestar interior, buscant la coherència entre allò que sent i tal i com viu, desfent-se de totes les màscares i cuirasses, buscant la nuesa i la bestialitat. Ignorant l’encant i la delicadesa a consciència, focalitzant-se en la cruesa i tractant a l’altre com a si mateixa, sense amabilitat ni compassió.
Amb aquest prosa que caracteritza l’autora, que va creant petites explosions pel xoc entre la bellesa poètica del seu escriure i la inclemència del relat, a través d’una primera persona que ens interpel·la i ens fa ser-hi i llegir-la sense judici, sense diagnòstics, sense buscar-nos-hi. Que ningú arribi cercant confort a les novel·les de la Baltasar, ni amabilitat ni consol. Convé arribar-hi amb ganes d’obrir bé la finestra des d’on llegim el món. I celebrar que tenim un país on les dones escriuen així de bé, així de profund, així de nues. I recomano llegir-la i connectar-la amb Sola de Carlota Gurt, perquè ambdues obres comparteixen aïllament rural i despullament cap a l’animalitat, i alhora, cadascuna ho fa des d’indrets i maneres tan diferents que s’alimenten i nodreixen mútuament.
I encara més recomanacions de lectures paral·leles, de la mateixa autora, Eva Baltasar, el recull de poesia que Club Editor va publicar en una edició bellíssima el novembre de l’any passat, Nus Schiele, poemes que l’autora va fer inspirada en els nus que va pintar l’artista austríac Egon Schiele.
Fitxa tècnica
Títol: Mamut
Autora: Eva Baltasar
Editorial: Club Editor
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Pàgines: 128
