«Hola, noia! Sí que fa dies que no xerrem, sí. Com han anat les vacances? Sí? Molt naturals? Què vols dir? Ah, no, no t’entenia. Molt bé, me n’alegro… A mi? Perfectament, que no em veus la cara? Ja saps que les vacances sempre proven (amb un somriure mut). Bé, tu, que no et volia molestar, deus estar molt ocupada, entre la feina, les criatures, la casa, el gimnàs… Que vau anar a un casament? No, no me n’havies dit res. Deuries anar molt elegant, tens bon gust i el fúcsia t’afavoreix. Ah, de debò? Coi, nena, no en tenia ni idea que canviaves de feina? I cobrant més! Me n’alegro, això no passa cada dia… Mira, no, que no et volia molestar massa, de debò, però m’amoïna, ara ja és urgent. Que si tens feina… No, no, si no em fa res dir-t’ho, vull dir que sempre em dius que callant no s’arriba enlloc i jo et faig cas, ja ho saps. Perquè tots plegats seguiu fent com si res, eh? Els joves, bona part d’ells ja s’han posat les piles, però la resta? Tan feliços. No, no et vull fer passar ànsia però per mi és important. Que nooooo sóc tímida, si et conec des de l’EGB. Dona, si vols enfotre-te’n tampoc passarà res però m’agradaria que t’ho prenguessis seriosament. No, no vaig a fer cap conferència a l’ONU, he he. No, tampoc m’he comprat un satisfayer. Fred, fred… T’ho deixo anar? D’acord. Estem arribant al punt de no retorn climàtic, n’ets conscient? Coi, no t’enfadis, no et volia molestar, ja sé que vas atabalada i que tens mil cos… Però és que potser no hi serem a temps de…
M’ha penjat!»
Aquesta conversa és imaginària però bé podria no ser-ho vist com ens prenem els avisos dels científics, de l’ONU i dels joves (ho heu llegit bé, els joves). La ciència fa temps que ens diu que si el planeta s’escalfa 1’5 graus hi haurà un desastre mundial i que aquest canvi climàtic l’hem provocat els éssers humans. El Secretari General de l’ONU, António Guterres, aquesta mateixa setmana, a més, ens ha advertit que amb els compromisos actuals dels Estats membres, el món es troba en direcció a una pujada de 2’7 graus en l’escalfament global. Va demanar un canvi de rumb i lideratge als estats del G20 o si no, fracassarà la Conferència sobre el Clima de novembre, a Glasgow. Però ens seguim fent els desentesos. Entretant, els joves d’arreu responen una enquesta sobre el canvi climàtic molt adient, del British Council, i els resultats són eloqüents (per a qui hi vol sentir): el 75% de joves pensa que el futur és aterridor i el 40% dubta si tenir fills davant la perspectiva del canvi climàtic. Els deixarem penjats? Tant a Catalunya, com a l’estat espanyol, tenim molta feina pendent especialment en energies renovables, transport sostenible i protecció del medi ambient. Penso que el mal ve de la manca de consciència i per això hi insisteixo, com aquesta amiga que truca l’altra per explicar-li el que li preocupa de debò. Gent com jo, per exemple, es manifesta contra l’ampliació de l’aeroport que proposa AENA. Alguns pensaran que aquesta posició és exagerada, fins i tot, nimby («Not In My Back Yard», traduït vindria a ser un «no a casa meva»). Però va més enllà, no és cosa de no voler-ho aquí. Es tracta de prioritzar la supervivència de la humanitat i per a tal cosa cal la supervivència del planeta, de la vida i de la biodiversitat. Ens hi hem de posar de debò o sí, els deixarem penjats.
