Frases del tipus “no puc”, “no en sé” o “no em surt” són les que sento de molts dels alumnes de secundària als qui dono classe. Tan sols saben aixecar les espatlles i esbufegar i amb aquest gest esperen que per art de màgia els surti la resposta. Es veu sobretot en matemàtiques.
Per si fossin pocs els problemes als què hauran de fer front les següents generacions, aquesta falta d’esforç i d’implicació complicarà encara més les coses. Descomptes, rebaixes, percentatges, divisions… càlculs tan bàsics en la vida diària i que no estan gens acostumats a fer. Tinc la sensació que s’ha perdut el “càlcul de cap”, però de cul els porta el càlcul.
Alguna cosa devem estar fent malament quan nens i nenes es donen per vençuts a la primera. Vivim en un món on tot és tant immediat que provoca en nosaltres una pèrdua en la paciència, ja que desitgem que les coses siguin al instant, tenir el que volem, quan volem i com volem. En aquest món, està creixent un sentiment de frustració constant quan no s’aconsegueix allò que es desitja quan es desitja. És important que des de l’escola es treballi en aquest aspecte, perquè la vida és plena de problemes i llargues estones d’espera.
Des de fa anys s’estan estudiant els efectes pedagògics de l’ús de les tecnologies, causant de la immediatesa del nostre entorn. Perquè fer càlcul mental si tenim el mòbil amb calculadora que ho fa més ràpid?
Els estudis apunten a un augment del fracàs escolar vinculat a l’ús de les tecnologies, com és el cas de l’estudi dela UAB, però potser és perquè aquests estudis no han tingut temps a contemplar les adaptacions pedagògiques de les TIC per tal de fer-les educativament eficients. Vivim envoltats de tecnologies que s’han convertit en béns imprescindibles i de primera necessitat; així doncs, intentem aprofitar-les per treure’n un ús pedagògic.
Entre els detractors, molts recorden els vells temps a l’escola, com si el model educatiu de llavors pogués amb totes les adversitats. Potser alguns veuen que nosaltres a la seva edat estàvem més preparats que els alumnes actuals, que sabíem coses que ells no saben; però també cal reflexionar en què els alumnes d’avui tenen unes habilitats, competències i coneixements que nosaltres no sabem, sobretot en tecnologia.
