Aquestes dues ciutats d’Euskal Herria disposen de dos importants Museus/ Biblioteca/Centre d’interpretació de la història del segle XIX, centrat bàsicament en les guerres carlines. Fa molts anys que periòdicament visito el Museu de Zumalakarregi a Ormaiztegi al cor de Guipúscoa. Mai no n’he sortit defraudat. Les seves sales d’exposició són espectaculars. Combinen a la perfecció el que és la difusió de la història del segle XIX, tan important al País Basc com a Catalunya, amb un excel·lent arxiu biblioteca pels estudiosos. Per exemple vaig poder consultar l’informe fet fer pel general carlí Cabrera sobre la detenció i posterior assassinat del Comte d’Espanya a Avià (Berguedà). L’estatge és l’antiga casa pairal dels Zumalakarregi i, per tant, és un tresor dins d’un altre tresor. Ho dic per la gran quantitat de peces de vàlua que tenen dipositats com d’una de les millors biblioteques i arxius de les guerres carlines.
A Lizarra – Estella , també, hi ha un bon Museu inaugurat fa pocs anys on els carlins disposen d’un bon centre d’interpretació, arxiu i biblioteca. Les dues institucions gaudeixen del suport i el patrocini de les diputacions basques -el d’Ormaiztegi de la de Guipuskoa i el de Lizarra de Nafarroa. Fa anys vaig visitar Lizarra, molt poc després del cèlebre pacte de Lizarra, vaig anar a veure la casa on es va signar el compromís, però també la plaça dels Furs, i el monestir de Iratxe prop de les antigues campes de Montejurra. L’indret era ple de visitants i, com sempre passa a Nafarroa vaig trobar un sagristà que va posar-me al corrent de tot el que per allà hi havia.
Berga, fou capital carlina, hi ha runes d’importants bastions carlins, com a Fumanya, Serrat de Fullaracs o a dalt del santuari de Queralt (a l’anomenat castell del Berguedà), però a més queda en peu –encara avui– la Torre de la Petita, l’únic bastió construït ‘ex novo’, pels carlins i que els liberals no varen enderrocar. Des que tinc ús de raó he sentit a dir el que allà s’hi faria o s’hi podria fer. Han passat quasi quaranta anys d’ajuntaments democràtics i tot segueix igual, les pedres cauen i anar fent. sembla que ara hi volen fer alguna intervenció amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona. Caldrà esperar per veure què en surt, de tot això. A Berga, la base de la torre carlina de Queralt està pràcticament desfeta. Recordo de petit com pujava a jugar a Fumanya, hi havia un camp i les restes claríssimes del bastió carlí. Avui és més fàcil trobar-hi qualsevol altra cosa que no les poques pedres que en restes.
M’agradaria que la terra berguedana hagués lluitat per conservar les arrels i el passat, tal com ha fet el País Basc. No cal defensar cap idea del carlisme per salvar-ne el patrimoni monumental. ‘Qui perd els orígens per la identitat’ cantava Raimon en versos d’Espriu. Ara sempre hi ha qui diu que ‘Berga és com és’ i jo no puc entendre aquesta filosofia. La Torre de la Petita, com els edificis municipals de Queralt, pràcticament abandonats desde l’any 1974 podrien ser un bon lloc per atraure el turisme.
