L’acetaminofen, conegut com a paracetamol, és un fàrmac d’ús comú. Els metges el recepten per calmar qualsevol classe de dolor lleu o també fort, en aquest cas alternat amb algun altre fàrmac.

En general, s’inclou el paracetamol entre els medicaments AINE (antiinflamatoris no esteroidal). És un error, no és un AINE perquè no és un fàrmac antiinflamatori, no desinflama res. El mecanisme d’acció és diferent. El paracetamol actua a través del sistema nerviós central. Alleuja el dolor i abaixa la febre. Quan estem refredats i ens prenem un analgèsic com el paracetamol, no fem gaire més que treure’ns el dolor i la febre, si en tenim.

Tots els medicaments tenen efectes secundaris o, si se n’abusa, toxicitat. Prendre massa acetaminofèn pot causar danys hepàtics, de vegades tan greus que requereixen un trasplantament de fetge o causar la mort. Curiosament, els gats, que estan mancats d’un enzim que elimina el paracetamol, si en prenen s’intoxiquen i moren de seguida.

Una manera de reduir els efectes secundaris del paracetamol és prendre també acetilcisteïna, precursora del glutatió, que serveix per eliminar els metabòlits del paracetamol de l’organisme.

La tolerància i els possibles efectes secundaris varien en funció de l’edat i el sexe de les persones. Respecte a l’edat, sempre es té en compte els menors, però també s’ha d’observar què passa amb els més grans.

Recentment, s’ha fet un estudi amb els més grans de seixanta-cinc anys. S’ha observat que prendre’n comporta augmentar el risc de sagnat d’úlcera pèptica, hemorràgia gastrointestinal, insuficiència cardíaca, hipertensió o malaltia renal crònica.

Una conclusió, òbvia, és que considerant els riscos significatius identificats, seria bo reconsiderar l’ús d’acetaminofèn com a analgèsic habitual a llarg termini en adults grans. Jo no el recomano com a fàrmac habitual. Soc pro-aspirina.

Aprofito per comentar que quan es prenen analgèsics o altres fàrmacs els metges o l’automedicació aconsellen prendre omeprazole o qualsevol altre inhibidor de la bomba de protons. Els inhibidors de la bomba de protons són fàrmacs d’acció llarga que es prescriuen habitualment per tractar el reflux àcid, la malaltia de reflux gastroesofàgic i les úlceres d’estómac. Són substàncies que, si es prenen continuadament per llargs períodes de temps, augmenten el risc de patir osteoporosi.

Hi ha preocupació sobre la seva seguretat, sobretot a causa de l’associació entre l’ús durant tres mesos o més d’aquests fàrmacs i el desenvolupament del càncer. Possiblement, les alteracions del pH i del microbioma juntament amb una mala absorció de vitamines i minerals i l’alteració de les hormones digestives en siguin la causa.

Curiosament, malgrat el risc de càncer ben caracteritzat, aquests medicaments es continuen receptant per períodes superiors a tres mesos.

Sempre millor que els deseu a la farmaciola i cerqueu alternatives naturals, que hi són.